Aquest equip s’apaga i Setién es traeix
BarcelonaCada cop sembla més clar que el Barça no guanyarà la Lliga. Les il·lusions dibuixades en la primera part contra el Celta es van acabar esborrant per la mateixa tendència de fa anys: un continuisme encobert per la genialitat de Messi i per uns futbolistes que han guanyat molt i que, amb tant de poder, de manera més directa o indirecta han anat frenant una sacsejada a la banqueta. Tampoc ha imposat cap canvi valent una directiva temorosa, abonada als cops de volant a la secretaria tècnica i amb constants equilibris per quadrar uns comptes presoners de la massa salarial.
El Barça camina a la deriva. Els partits europeus d’alt voltatge fa anys que ensenyen els símptomes del malalt però les victòries a la Lliga han anat servint de somnífer. Amb Valverde la directiva va optar per un bon gestor de la inèrcia però no per un líder amb prou personalitat per injectar aquella dosi de moral necessària per a un grup molt competitiu que ha fet figa en les últimes grans nits europees. Valverde va aconseguir comptar amb la complicitat d’un vestidor de difícil gestió, però amb conduir la inèrcia és clar que no n’hi ha prou. Europa ens ho ha anat ensenyant a bufetades i enguany s’està fent evident a la Lliga: només 23 punts lluny del Camp Nou. Amb Setién les xifres fora de casa no han millorat i, a l’espera del que faci el Madrid contra l’Espanyol, la Lliga sembla tenyida de blanc.
¿Que al Barça se li escapi el campionat serà culpa de Setién? No. Hi tindrà la seva quota de responsabilitat, però els jugadors són els mateixos que ja van començar el curs deixant molts dubtes lluny de l’estadi. Del que sí que és culpable Setién és d’haver-nos enganyat. De decisions valentes en uns altres clubs ha passat a argumentar que hi ha futbolistes que han de jugar pel que han donat o per ser qui són. ¿Qui es mullaria i diria que, contra l’Atlètic de Madrid, repetirà Ansu i no jugarà Griezmann, malgrat els mèrits de l’un i de l’altre? Ben pocs. Si Setién ha de caure a la Lliga, que ho faci sent fidel a les seves conviccions i no agafant-se a la inèrcia per salvar el càrrec. Perquè si perd la Lliga així, perdrà la feina havent-se traït.
