I amb aquest llibre, tindré sol cada dia?

BarcelonaLa llibretera de la flamant llibreria Jaimes, acabada de traslladar del passeig de Gràcia al carrer València, s'ho pensa una estona abans de contestar-me la pregunta del dia: "Quins llibres de fons us demanen, el dia de Sant Jordi?" I llavors em diu: "La gent s'assegura el tret: només compraran un llibre, i exigeixen que sigui bo. ¿Saps com a les agències de viatges, quan un client compra un viatge a les Canàries i demana que l'hi incloguin una clàusula que asseguri que tindrà sol cada dia? Doncs el mateix". L'estona que m'hi estic veig marxar Camilleris, Astèrixs i Petits Prínceps. "Al final del dia, les lleixes del llibre de fons són ben buides, t'ho asseguro". Les xifres són clares: segons en Xavier Mallafré, director general del Grup 62 i president del Gremi d'Editors, sis de cada deu llibres dels que es venen per Sant Jordi són de fons.

El dia l'he començat a la Laie de Pau Claris. El Sergi Belbel compleix amb tot: dues roses, una Vanguardia i una pila de cinc llibres. Més gent de teatre, l'actriu Anna Alarcón m'ensenya La mort d'Ivan Ilitx , de Tolstoi: "Quan vaig veure l'obra, em va encantar el text". D'esquena a les taules de novetats, la gent estira el braç i agafa Murakamis i Vila-Matas de les lleixes. A la pantalla de consultes per als clients, algú hi ha buscat La insostenible lleugeresa del ser .

Baixo cap a la llibreria Canuda, que aquests dies és de nefasta actualitat perquè ha anunciat que haurà de tancar per culpa dels nous lloguers. Entre piles de llibres d'art i de butxaca, hi descobreixo el Ramon Erra, que m'explica un dilema: "Veus? Aquí hi ha els Drames rurals de la Víctor Català per quatre euros, però a la Rambla hi he trobat una edició del 1907 per vint euros. I no sé si quedar-me el llibre fetitxe o aquest, més llegible". Mentre s'acaba de decidir, no pot resistir-se a un parell de traduccions de la mítica col·lecció A tot Vent de Proa: Les palmeres salvatges de Faulkner i Washington Square , de Henry James, per sis euros.

A La Central del Raval m'expliquen que els clàssics que venen aquest any són Kerouac (perquè se n'acaba d'estrenar pel·lícula), Salinger i una mica de Roberto Bolaño gràcies a l'exposició del CCCB. Al nou Espai Mallorca, que ha obert a corre-cuita per aprofitar el dia, ho tenen clar: "Les rondaies mallorquines!"

Passeig de Gràcia amunt, m'aturo a la parada que comparteixen Club Editor, 1984, Laertes i Labreu: Rodoredes, Incerta glòria , Planilàndia i la poesia de François Villon es venen a bon ritme. Llistes de més venuts? He vist homes que, després de sospesar La muntanya màgica i Madame Bovary , feien un sospir i se'ls enduien tots dos.