Aquest rotllo asfixiant de la policia violenta
La batlessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha queixat “del rollo [sic] aquest fiscalitzador de la llengua”, en resposta als que la criticaven per canviar al castellà, com havia fet en un vídeo “per arribar a més gent”, segons ella. Tres coses a dir sobre la detonant rèplica de l'alcaldessa. Una: qui vulgui ocupar un càrrec públic, i més un de tan prominent com l'alcaldia de Barcelona, ha d'estar disposat a una fiscalització constant de tots i cadascun dels seus actes; en cas contrari no s'hi ha de presentar. Dues: ni Marianne Borgen –alcaldessa d'Oslo, d'esquerres–, ni Kostas Bakoyannis –batle d'Atenes, conservador– ni Karin Wanngard –alcaldessa d'Estocolm, progressista– abandonen en les seves al·locucions el noruec, el grec o el suec, llengües comparables al català per nombre de parlants, per passar-se a l'anglès i així “arribar a més gent”. Tres: si hem hagut d'aguantar tots plegats, i de fa molt de temps, un rotllo fiscalitzador de la llengua, aquest ha estat i és el que promou (també en contra dels castellanoparlants, al capdavall) el nacionalisme espanyol. I hi afegiríem unes paraules del pensador valencià Joan Fuster, que aquest dilluns hauria fet 98 anys, i que amb aquest motiu eren recuperades, també a Twitter, per la Revista de Catalunya: “Parlar d'una qualsevol marginació del castellà als Països Catalans és, sobretot, afegir als odiosos trucs del genocidi franquista, un plus d'ignomínia”.
Es dona, però, el cas que, just el dia abans de tot aquest rotllo, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona va disparar contra un indigent (dos trets, un d'ells a l'estómac) per haver-se mostrat agressiu amb la policia. Els fets estan en procés d'investigació, però convindrem que la polèmica sobre la llengua, sempre exitosa a casa nostra i darrerament molt encesa, li ha anat d'allò més bé a Ada Colau per no haver de donar explicacions sobre aquest fet vergonyós. Ho va delegar en el tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, que va justificar la violència policial amb el mateix argument que el sindicat policial SFP-Fepol: que el sense sostre va amenaçar els agents “amb un ganivet de grans dimensions”.
Les persones que viuen al ras, fins i tot si duen un ganivet de grans dimensions, se solen trobar en un estat de deteriorament seriós, tan físic com psicològic i emocional. Si la manera que té la policia d'aturar una persona que es troba en aquesta situació és disparar-li, vol dir que tots estem en un perill seriós, però no a causa dels indigents, sinó de la policia. Els fets recorden la mort de la gossa Sota, aviat farà dos anys, també a trets d'un guàrdia urbà que afirmava que l'animal s'havia mostrat agressiu. Curiosament, era la mascota d'un altre sensesostre. I tres sensesostre de Barcelona van ser assassinats durant el confinament, com recorda l'entitat del tercer sector Arrels Fundació, que segueix de prop aquest cas d'ara. L'indigent tirotejat es troba estable dins la gravetat, però perfectament podria ser mort. Això sí que és un rotllo asfixiant.
