En aquesta casa del Raval va néixer Danone
Aquesta finca és al carrer dels Àngels, al barri del Raval. Tot i que ara no hi ha cap senyal que la identifiqui, en aquest indret va néixer la marca pionera que va popularitzar el iogurt i el quefir al nostre país. L’empresa era Danone i el seu creador era Isaac Carasso, un jueu sefardita nascut a Tessalònica l’any 1874, propietari d’un pròsper negoci dedicat al comerç d’oli i fruits secs, i posseïdor d’una recepta del iogurt que elaboraven els pastors de Bulgària. Quan va esclatar la primera guerra balcànica el 1912, els grecs van atacar la seva ciutat natal, que llavors formava part de l’Imperi Otomà. El govern de Madrid va enviar-hi el creuer Princesa de Asturias per evacuar els sefardites, però el vaixell es va aturar a Constantinoble, on va ser requisat per al personal de l’ambaixada espanyola, i va tornar cap a casa. El jove Carasso i la seva família es van veure obligats a fugir en tren fins a Suïssa i, d’allà, travessar França fins a Barcelona.
L’Isaac, la seva dona, Esther, les seves filles, Joana i Flor, i el seu fill, Daniel, es van instal·lar al número 16 del carrer dels Àngels, al barri del Raval. En aquella època, el iogurt i el quefir ja es coneixien a la ciutat, però eren productes minoritaris, pràcticament desconeguts pel gran públic. La companyia Lleó Wurhaft del carrer Bailèn era l’únic productor de quefir a Barcelona el 1903. Cinc anys més tard, la Lleteria Colomer del passeig de Gràcia, amb sucursal al carrer d’Avinyó, va començar a vendre iogurt (“llet quallada búlgara”) i quefir (“llet fermentada del Caucas”). Primer com un remei per a problemes digestius, i a partir del 1914 com “el postra més deliciós i més sà”. Molt aviat van aparèixer noves marques, com la Granja Soldevila del passeig de Sant Joan, o la Unió de Granges Catalanes.
Carasso va començar a fer iogurt i quefir l’any 1919. El venia a les farmàcies, on es despatxava amb recepta mèdica. Va batejar la seva fàbrica amb el diminutiu infantil del seu fill Daniel, Danone. Aquell va ser el naixement del iogurt industrial a casa nostra, amb una producció diària de 400 terrines de porcellana (primer amb un tap del mateix material i després amb una cel·lofana subjecta amb una goma), que de matinada distribuïen els empleats del tramvia. El 1921 l’empresa va publicar un anunci a La Vanguardia, en què agraïa la bona acollida dels seus productes amb un servei a domicili que deixaria el iogurt acabat de fer a la porta del client, a punt per esmorzar. L’any següent comunicava que havia guanyat diversos premis en fires d’alimentació de Barcelona i Milà, i que era el proveïdor exclusiu de l’Hospital Clínic, Sant Pau i la Santa Creu. Llavors tant el iogurt com el quefir es venien a la seva botiga de la plaça Sepúlveda, avui plaça Goya.
L’any 1925 va obrir una lleteria i pastisseria al número 1 dels carrer dels Àngels. Llavors fabricaven les Pastillas Danone per al mal de ventre. El 1927 van organitzar una degustació per popularitzar els seus làctics al bar Núria de la Rambla, que va ser el primer establiment de restauració a oferir iogurt en els seus esmorzars. Aquell mateix any obrien fàbrica a Madrid, i el 1929 Daniel Carasso estenia la companyia a França, on es va fer molt popular per fabricar els primers iogurts de gustos. A Barcelona, durant la Guerra Civil, Danone va enviar els seus productes a l’Hospital Clínic. Isaac Carasso va morir el 1939, i l’any següent els alemanys van ocupar terres franceses. Fugint de l’antisemitisme nazi, el seu fill Daniel va emigrar als Estats Units, on va crear l’empresa Dannon Yogurt. L’any 1943 un anunci als diaris informava que, després del triomf del iogurt Danone a Barcelona i París, ara havia conquerit Nova York.
El 1951 Daniel Carasso va tornar a París, i poc després va vendre la companyia nord-americana. Als anys seixanta es va convertir en la marca de referència per a una generació de catalans que vam incloure el iogurt en la nostra dieta de manera natural. Llavors ja s’havia fusionat amb la francesa Gervais i s’havia transformt en Gervais Danone. Per recordar aquells inicis, el 1994 Daniel Carasso i l’alcalde Pasqual Maragall van inaugurar una placa que recordava l’esdeveniment. Diu la llegenda que els veïns de la finca van tenir una desavinença amb l’Ajuntament i la van retirar. Tanmateix, aquest any es commemora el centenari de la creació de la marca en un pis d’aquest mateix edifici, un bon moment per recuperar aquesta història.
