Aquesta setmana, sobretot, molta calma
NO CAL SER GAIRE perspicaç per imaginar com seran aquests set dies abans del 27-S. Al ritme d’amenaces i espantalls que porten, els intents de crispar i de provocar seran permanents, més intensos. Tot fa pensar que hi haurà més guerra bruta encara.
Falten només set dies. Set. Convindrà no caure en provocacions ni estressar-nos ni distreure’ns. La clau és a la papereta, no cal fer res més que concentrar-nos, i pensar que diumenge que ve serà, seguríssim, un dia històric.
Són plebiscitàries, ho sap fins i tot Obama, i les urnes decidiran. No crec que calgui gastar energies ni despistar-nos en res que no sigui ara mateix la jornada electoral.
Ha costat molt arribar fins aquí, i ja és a la cantonada. Els més desesperats ho intentaran tot, els esperançats només hem d’esperar que obrin les meses.
Personalment, m’imagino el 27-S com va ser el 9-N, un dels dies més feliços de la meva vida, probablement el dia en què he sentit més orgull ciutadà. Una festa del civisme, el voluntariat, l’autoorganització i la desobediència més alegre i determinada.
Penso aixecar-me ben d’hora, esmorzar alegrement en família, assegurar-me davant del mirall que m’he posat el millor somriure i sortir al carrer amb la papereta que em doni la gana. Se’n diu democràcia, és imperfecta, però és la força de la gent, tothom té un vot i prou. A la nit es compten, i la majoria guanya.
A molts la setmana se’ns farà llarga, i alguns voldrien que fos eterna i no arribés el 27-S, però amb la samarreta Keep Calm XXL de les millors ocasions i un estat d’ànim propi, ho tenim a tocar.
