“Aquí es veu la part fosca de la societat, els animals que molesten”

BarcelonaAcaba d’entrar un cadell de mestís al refugi Cal Pilé de la protectora d’animals de Mataró. L’han trobat lligat a prop d’aquí amb una ferida gran al coll, segurament perquè ha passat la major part de la seva curta vida lligat i intentant -en va- alliberar-se. Sembla un gos tranquil. Juga amb un os de plàstic i s’està a l’espai dels cadells que hi ha a l’entrada d’aquesta protectora amb altres gossos joves, sense problemes. Aquest cadell de mestís és un dels que es consideren “potencialment perillosos”. “Això és un resum de la nostra situació”, diu la Sílvia Serra, presidenta de l’entitat: “Un gos potencialment perillós abandonat. Això és amb el que més ens trobem”.

És un matí de gener. Al refugi Cal Pilé de Mataró hi fa fred. És un dels tres centres que gestiona la Fundació Daina, la fundació de la Societat Protectora d’Animals de Mataró. Només arribar ens reben els lladrucs del cadells, que tenen la sort de tenir un espai tancat però sense gàbies, lliures per moure’s, saltar i córrer. “Les instal·lacions d’aquest refugi són les més justetes dels tres que tenim”, explica Sílvia Serra, “però intentem que els animals estiguin bé”, diu, “que surtin a passejar almenys un cop al dia, que és una tasca que fan sobretot els voluntaris, que són un puntal per a la protectora”.

La filosofia d’aquesta fundació és el proteccionisme i estan en contra del sacrifici dels animals. Gran part de la seva feina se centra en l’objectiu que els gossos i els gats que tenen acollits al refugi puguin ser aptes per a l’adopció i que tinguin així una segona oportunitat. Per fer-ho cal ajudar-los, en molts casos, a superar traumes derivats de maltractaments o d’haver passat molt de temps tancats. Les xifres demostren que se’n surten força bé. El 2018 van acollir 2.048 animals -1206 gossos i 842 gats- i en van donar en adopció 1.382 mentre que 532 van ser retornats a les seves famílies.

Al refugi de Cal Pilé ara hi ha 66 gossos i 79 gats. L’espai central d’aquest centre és un gran pati de ciment al voltant del qual hi ha diverses gàbies. A cadascuna hi ha dos o tres gossos. Amb un cop d’ull ràpid ens adonem que gairebé a cada gàbia hi ha un gos d’aquestes races considerades potencialment perilloses. “Són gossos molt bons, en realitat, aquesta etiqueta és un error i els fa molt mal. Hi ha races molt més agressives que no pas aquestes”, explica Serra, que ens diu que el 2018 “aproximadament el 50% dels gossos que ens van arribar eren de races potencialment perilloses”. La directora de la fundació explica que el gran problema amb aquests gossos és la cria sense control “perquè s’han posat de moda”. “Hi ha un determinat sector de la població que se sent atret per aquests animals, perquè els sembla que passejar amb un gos així els dona una imatge de poder i intimidació”. Això ha provocat, explica Serra, “que se’n venguin sense control per internet, els regalen com si fossin objectes a persones irresponsables que no els saben tractar ni cuidar i acaben abandonats”. “I després s’acumulen aquí perquè la gent és molt reticent a adoptar-los per l’estigma que arrosseguen. Aquí veieu la part fosca de la societat, els animals que molesten”, diu.

Prohibir la cria i la venda

La presidenta de la fundació és contundent pel que fa a la cria i la venda de gossos i gats. “Aquí a l’Estat s’hauria de prohibir, almenys mentre hi hagi unes xifres tan altes d’abandonament”. I és que l’any 2017 es van recollir a Espanya 138.000 gossos i gats abandonats, segons dades de la Fundació Affinity. La xifra és lleugerament més alta que la registrada l’any anterior, fet que demostra que el problema està enquistat. Serra creu que “s’ha de fer una gran tasca de sensibilització, educació i formació sobre la tinença d’animals perquè hi ha molta irresponsabilitat”.

El que sí que ha millorat, diu, és la cultura de l’adopció, que fa unes dècades era inexistent. Ara, en canvi, cada cop hi ha més gent sensibilitzada amb aquest tema que s’interessa per la possibilitat d’adoptar un animal. Tot i això, Serra destaca que “això no és una filial low cost d’una botiga d’animals”. “Aquí s’ha de venir amb mentalitat d’ajudar, no amb voluntat de triar el gos més bonic”. Per a la presidenta caldria també una ajuda per part de l’administració per fomentar l’adopció, i ho concreta: “Les persones que adopten animals haurien de tenir premis en forma d’incentius fiscals o reduccions en taxes com el cens o els impostos de les despeses de l’animal”.