Ara en diran l’herència rebuda
Els efectes de la doctrina Junqueras es comencen a notar, i aquest cap de setmana la vicepresidenta en funcions Carmen Calvo va instar el Tribunal Suprem a complir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el president d’Esquerra Republicana. Calvo no ho va dir amb aquestes paraules, però això vol dir deixar Junqueras en llibertat: com han subratllat els advocats Pina i Van den Eynde, no existeix cap altra manera de complir la sentència que alliberar Oriol Junqueras. Marchena va donar a les parts (i va donar al mateix Suprem) cinc dies hàbils “per estudiar” la situació, tot i que el contingut de la sentència de Luxemburg és d’una claredat i una contundència llampants. Aquests dies “hàbils” que donava Marchena acaben aquest dilluns. Veurem què diuen.
La vicepresidenta Calvo també va entonar un cantet que tot indica que sentirem molt en els propers temps en boca dels dirigents socialistes: a saber, que la judicialització de la política, amb les seves calamitoses conseqüències per a l’estat de dret, és una “herència rebuda” dels anys de govern del PP, que ara ens pertoca gestionar i corregir entre tots a través del diàleg i la negociació, i -sobretot, esclar- amb Pedro Sánchez a la Moncloa. En bona part té raó, però s’oblida de dir que aquesta herència nefasta la va amassar el PP sense que el PSOE fes absolutament res per impedir-ho, ans al contrari. El PSOE va col·laborar activament en l’aplicació arbitrària i salvatge de l’article 155, així com en l’onada de repressió contra les llibertats i els drets civils que el nacionalisme espanyol d’estat ha desencadenat en els darrers anys. Durant el judici del Procés tampoc no van dir ni piu davant les flagrants vulneracions als drets dels processats ni davant la desfilada de falsos testimonis que s’hi va produir, començant pel de Rajoy i acabant pels de diversos alts comandaments policials. Si ara, encara que sigui perquè no veuen cap altra sortida, els socialistes volen redreçar aquest rumb i col·laborar en la construcció d’una sortida política i democràtica a un conflicte polític que es va plantejar en termes democràtics, benvinguts siguin. Però que s’amaguin rere el comodí de “l’herència rebuda” fa una mica de riure, la veritat.
Si Pedro Sánchez arriba finalment a la Moncloa, com tot sembla indicar, tindrà al davant un problema anomenat desprestigi de la justícia espanyola. Marchena, que demana parer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea però sentencia els líders del Procés abans de rebre la resposta. Llarena, amb tres euroordres fallides contra uns suposats criminals perillosos que ara mateix són diputats del Parlament Europeu. Lamela, que va enviar directament a presó preventiva dos dirigents civils, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, saltant-se tota lògica jurídica. Són noms que hauran fet història, certament. Però la història no inclou només els èxits sinó també els fracassos i els ridículs.
