L’Aràbia Saudita, el Dakar i els drets de les dones
El 2020 el Dakar viatjarà des de Sud-amèrica fins a l’Aràbia Saudita. Dijous, a Al-Qiddiya, es va presentar el recorregut de la 42a edició del ral·li, que es disputarà del 5 al 17 de gener. Serà el primer cop que la caravana visita l’Àsia occidental i, concretament, la península Aràbiga, després d’anys a l’Àfrica i a l’Amèrica del Sud, el territori que ha acollit el Dakar els últims onze anys. És cert que després de les últimes edicions el Dakar necessitava un canvi, un revulsiu que li permetés recuperar la filosofia del que està considerat com el ral·li més dur del món.
Després de donar-hi moltes voltes, l’ASO ha apostat per traslladar la caravana a l’Aràbia Saudita. Un nou país per descobrir, un nou recorregut que promet sorra i també muntanya. Però la caravana del Dakar transitarà per un país on fa nou mesos les dones no podien conduir. El 24 de juny del 2018 el país va permetre que les dones poguessin treure’s la llicència, si bé per treure’s el carnet una dona ha de pagar sis cops més que un home, només pel fet de ser dona. “És impactant anar a córrer en un país on les dones poden conduir des de fa poc menys d’un any. És cert que hi ha moltes incògnites, però penso que al país li pot anar bé que el Dakar es disputi allà”, deia Laia Sanz després d’haver assistit a la presentació del recorregut. Ella, que fa nou anys que competeix al ral·li i sap el que li ha costat guanyar-se el respecte de la resta de participants, espera que el pas de la caravana per l’Aràbia Saudita permeti obrir una mica la mentalitat del país. “El fet que les dones participin en una cursa tan dura com aquesta, en un món d’homes al qual costa tant d’arribar-hi, pot ajudar a obrir ments i a fer que vegin que les dones també podem -deia la pilot de Corbera de Llobregat-. Crec que soc un exemple de lluita en un món d’homes i espero que això contribueixi positivament a la mentalitat del país”.
Des del juny de l’any passat a l’Aràbia Saudita les dones poden conduir, sí. Però encara hi ha una desena d’activistes a la presó per haver reivindicat aquest dret tan bàsic en ple segle XXI. A més, les dones encara no poden viatjar, ni tenir feines remunerades, ni cursar estudis superiors, ni casar-se sense el permís d’un tutor masculí, ja sigui el pare, el marit o fins i tot el fill. Sí, les dones poden conduir (les que poden pagar el preu per apuntar-se a l’autoescola, esclar), però encara falta molta feina per fer. Molta. Si el Dakar ajudarà o no a l’obertura del país, això ja ho veurem. Però el fet de veure Laia Sanz sobre una moto segur que encoratjarà encara més les valentes que cada dia es posen darrere d’un volant en un país on encara han de demanar permís per, entre altres coses, treure’s el passaport per viatjar a l’estranger.
