Els arbres no serveixen per a res

Per copiar coses no cal anar ni a Massachusetts ni a Las Vegas. De la Catalunya francesa, sense anar més lluny, podríem copiar-ne el respecte pels arbres. Quan amplien els carrils d'una vella carretera, deixen els plàtans centenaris originals i afegeixen un altre carril al costat. A les places dels pobles hi veiem sempre castanyers, til·lers o plataners imponents. Al camp, entre els cultius, hi veiem bosquets que mantenen la diversitat. A França els agraden els arbres. La Revolució va donar un valor simbòlic a la plantació d'arbres a les places, considerats un símbol de les llibertats polítiques, i el costum es va escampar per tot Europa. Però aquí va topar amb una cultura pagesa que encara manté la idea perversa que els arbres no serveixen per a res.

Josep Pla ho explicava molt bé al seu llibre sobre els pagesos: "Proclamar que un arbre és bonic o que està admirablement ben posat en el paisatge és una cosa que troben gairebé ridícula". Pla ens explica que el pagès només s'interessa per l'arbre si en pot treure fusta o llenya. I afegeix: "Així, amb el pretext de no respectar res que no tingui utilitat immediata, els pagesos formen una mena de sindicat actiu, obcecat en la destrucció dels arbres".

L'actitud del pagès d'abans no està gaire allunyada de la del responsable municipal d'ara que talla els arbres de la carretera de Sants, o que, en tants pobles, arrenca arbres centenaris per fer un aparcament i després planta quatre pruners escarransits en testos de formigó.

Potser n'hi ha que pensen que copiar el respecte pels arbres no serveix de res. Però amb aquesta mentalitat és difícil que arribem a copiar coses tan difícils com l'aposta pel coneixement que va fer, ja fa temps, Massachusetts. L'arbre de la ciència, per dir-ho en termes lul·lians, és com un bon castanyer: una inversió que demana temps. Per obtenir un rendiment immediat, s'agafa l'arbre, es talla i es planten hotels i casinos.