Arda i algú més
No és cap secret que l’economia del Barça apunta a necessitats concretes com la de fer calaix abans del 30 de juny per presentar uns números acceptables a final d’exercici. Tampoc cal ser científic per arribar a la conclusió que s’haurà de vendre algun actiu, algun jugador, per ajudar a presentar uns comptes verds. I si es té una mica de nas i d’intuïció és bastant clar que Arda Turan encaixa perfectament en el perfil de jugador que ja és al mercat per captar recursos. El turc va servir per al que va servir. Es van guanyar unes eleccions amb la seva contractació, que feia content l’entrenador (tot i que Luis Enrique segurament és el primer decebut pel seu rendiment) i transmetia la imatge que el Barça seguia sent capaç de fitxar en període preelectoral, tot i la sanció de la FIFA, que en aquell moment era plenament vigent. Entre lesions i decisions tècniques, Arda s’ha despenjat i ja no ocupa un lloc en els plans de futur del club. Per sort, manté atractiu per a determinats mercats que poden servir per fer calaix.
Serà l’única venda aquest estiu? ¿N’hi haurà prou amb els diners que arribin pel turc per insuflar oxigen a la tensionada economia del Barça? A hores d’ara sembla que caldrà algun altre moviment de sortida que deixi caixa, faci espai a la plantilla i elimini una fitxa alta. No estem parlant de Mathieu, que fa mesos que ha acabat la seva història blaugrana; ni d’Iniesta, que reflexiona si encara una nova etapa de la seva carrera lluny de la lliga espanyola. Tampoc de Mascherano, que, en cas que decideixi que plega (el club no farà res perquè marxi), servirà per al propòsit plantejat a l’inici d’aquest article. Rafinha havia entrat en alguna llista de consum intern però la lesió s’ha interposat entre ell i els que, de dins o de fora de les oficines, especulaven amb una sortida semblant a la del seu germà Thiago.
Eliminades aquestes opcions, hi ha pocs jugadors a la plantilla que compleixin el perfil necessari: fitxa alta, anys d’amortització ja completats i possibilitat de recanvi al mercat. De fet, n’hi ha dos: Rakitic i Jordi Alba. El croat deixaria molts diners a caixa però els últims partits l’han tornat a situar entre els pràcticament imprescindibles. I Alba i el Barça no viuen precisament el millor moment de la seva relació per motius molt diversos. Sobre la taula dels que prenen decisions hi haurà aquest dilema. També se li haurà de plantejar, segur, al nou entrenador. I, esclar, sempre quedaran els partidaris de vendre Neymar, que, fins ara i afortunadament, segueixen en minoria.
