Art en equip

Aquesta setmana, amb el diari ARA, hem organitzat un col·loqui al Teatre Borràs sobre emprenedoria cultural. Aquest any he tingut la gran sort i el privilegi de participar en la posada en escena d’un text teatral que vaig escriure fa gairebé dos anys. A les entrevistes ens pregunten sobre l’argument, l’estil, el gènere, el missatge, etc. Però gairebé no em fan preguntes sobre la feina en equip, sobre el factor humà, sobre les persones. I aquest serà un dels diversos temes que vull plantejar durant el col·loqui. Amb el director, els actors i la resta de l’equip, una de les coses que més hem cuidat ha estat el factor humà, donant-li tant de pes com als aspectes artístics o purament empresarials. La producció d’arts escèniques, tal com em va dir el director Martí Torras Mayneris, és art en equip. I he descobert, per primer cop (jo que, com a escriptor, he fet sempre art en solitari), les immenses possibilitats creatives i artístiques que pot generar una bona gestió de persones, disciplina que vaig aprendre en el món empresarial.

La setmana passada us parlava en aquesta columna de la importància de la intersecció de disciplines. Les arts escèniques tenen molt a ensenyar a les empreses (gestió d’equips, gestió de la incertesa, gestió de projectes, motivació...) i les empreses, alhora, poden donar moltes eines que, tot i ser empresarials, ajuden a fer art. El món artístic està ple d’egos. És normal. Els escriptors en tenim, d’ego. I molts directors i actors. El treball en equip requereix humilitat i deixar l’ego de banda. Els beneficiats són l’art i la cultura. Empresa i cultura, dues disciplines amb tantes coses en comú, encara que no ho sembli.