“De donde no hay, no chorrea”
Sabem que els polítics són polítics, però volem que actuïn sense tenir en compte interessos partidistes. ¿Algú es creu que els partits es van posicionar respecte a la decisió d’ajornar o no les eleccions pensant en cap altra cosa que no fos si els convenia electoralment o no? No. I, tot i així, continuem esperant que no sigui així. Persistim. Malgrat que sabem que no podem demanar peres a l’om. O sí?
No, evidentment l’expressió pedir peras al olmo no té tradició en català, encara que es comenci a sentir (i no només per fer broma). No dic que no la puguem adoptar, com podríem entestar-nos a voler treure sang de les pedres (com diuen en francès o en anglès, per exemple; l’un per influència de l’altre? Ves a saber). ¿I no us agrada “L’aigua dolça no pot pas sortir d’una font salada”? ¿O “Cada arbre es coneix pel seu fruit”? ¿O “No es cullen figues dels cards ni es verema raïm de les bardisses”? És ben bonic. Podria haver passat que haguéssim agafat frases i imatges del Nou Testament (aquestes tres últimes són de Jm 3, 11 i Lluc 6, 44), com s’ha fet al llarg de la història (potser ara no és el que triomfaria més, d’acord).
Tot això està molt bé, però per què no recorrem al que sí que hem dit sempre i que ja funciona com una màquina ben greixada? Per expressar la idea que no podem esperar que algú o una cosa faci això o allò perquè no té els recursos, la capacitat o la voluntat per fer-ho només cal que afirmem que d’on no n’hi ha no en raja (o no en pot rajar). És una expressió fantàstica per remarcar la incapacitat innata o la poca predisposició del subjecte en qüestió per fer el que ens agradaria que fes o el que tothom es pensa que hauria de fer. Els polítics, treballar en favor de les persones.
Per demanar impossibles que no quedi. En moltes llengües n’hi ha que demanen la lluna. Nosaltres encara volem més, demanem la lluna en un cove. Amb diverses variants, com pescar la lluna amb un cove, cosa certament inassolible. També és veritat que segons quins líders ens volen fer veure la lluna dins un cove (o fer veure la lluna al mig del dia ), és a dir, enganyar-nos, fer-nos veure coses que no són veritat.
Tampoc és gens factible repicar i anar a la processó (mira, ¿no buscàvem exemples de fraseologia eclesiàstica?). Dit també tocar les campanes i anar a la processó (en francès encara sona millor: au carrillon et à la procession ). Fins i tot en tenim la versió laica: voler ser a l’hort i a la vinya. Ah, però aquesta, més que demanar una cosa impossible vol dir tenir una gran ambició, voler aconseguir-ho tot, com més millor. I en això, a determinats líders de partits polítics, no els guanya ningú.