El pensament de Mas. L'editorial d'Antoni Bassas

Per si no era prou complicada la investidura d’Artur Mas, ahir van detenir el tresorer de Convergència, un càrrec del Govern –el director general de l’empresa que s’encarrega de totes les obres de la Generalitat– i sis empresaris sobre els quals pesa la sospita que poden haver pagat comissions a canvi que el Govern els donés obra pública. Haurien pagat a Convergència directament? No, a la Fundació del partit, Catdem, que hauria actuat de pantalla.

Mas ho nega, ha demanat d’anar al Parlament explicar-se demà i ha fet la metàfora que ell i Convergència són blancs d’una persecució de l’Estat que els converteix en “objecte de caça major”. La notícia ha tornat a sacsejar el tauler del joc polític i quan un vol recol·locar les peces i tornar-se a mirar la situació, es troba amb algunes dificultats. Intentem-ho:

Respecte per la presumpció d’innocència per als investigats: per descomptat, però el degoteig d’actuacions judicials contra Convergència no para.

Respecte per la presumpció d’independència judicial: per descomptat, però ja hem vist massa interferències polítiques en la justícia per considerar que no hi ha mai casualitats: ahir Artur Mas havia firmat el decret de convocatòria per constituir el Parlament dilluns. L’anterior escorcoll a la seu del partit va ser dut a terme hores abans del primer gran míting de Junts pel Sí. Però sobretot, les detencions d’ahir estaven anunciades per ‘La Razón’ el 15 de setembre: “Las investigaciones que realiza la Guardia Civil sobre el asunto del 3%, podrían conducir a nuevas detenciones que, por la marcha de las pesquisas, resulta difícil que se produzcan antes de las elecciones autonómicas en Cataluña, el próximo día 27. Los arrestos, al menos una decena, deberán ser ordenados por el juez del Vendrell que lleva el asunto, una vez que los agentes de la Benemérita presenten el correspondiente atestado. Asimismo, están previstos una treintena de registros”. Aquí, la independència judicial queda molt mal parada.

És veritat que podem preguntar-nos: l’Estat bé que ha actuat contra el PP en el cas Bárcenas, i això que el PP governa a Espanya. ¿Aleshores va ser independent la justícia i quan actua Convergència no? Interessant punt, que, en efecte, parla de jutges i fiscals fent correctament la seva feina. De fet, aquesta investigació a Convergència arrenca de la denúncia que va presentar una exregidora de Torredembarra, Montse Gasull, per adjudicacions irregulars a l’Ajuntament.

Però l’Estat té clavegueres: recorden les proves inventades, falses, contra Xavier Trias? Algú creu a Madrid o Barcelona que sense un procés per la independència de Catalunya en marxa tindríem escorcolls de 12 hores per endur-se’n quatre caixes davant les càmeres de televisió fent guàrdia?

En això em sembla que no cal afegir-hi res més: estem tips de corrupció política, volem que es faci justícia, i sobretot, volem que es faci net, però per més corrupció que hi hagi, les raons polítiques, econòmiques o culturals per les quals una gran part del país ha votat independència són vigents i legítimament i legalment defensables.

Queda una darrera peça per recol·locar davant les detencions d’ahir: l’afectació de tot això en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per la investidura de Mas i entre Convergència i Esquerra per anar juntes a les eleccions del 20-D, on saben que, si van juntes, tenen totes les de guanyar i qui sap si per majoria absoluta.

Aquí la cosa és endimoniada: Mas apareix com el responsable d’un partit assetjat per un escàndol de corrupció. La CUP i Esquerra poden arronsar-se. Al mateix temps, Mas és el president del 9-N, del 27-S, de la querella criminal per posar les urnes, el polític que amb la seva conversió a l’independentisme ha arrossegat una part gran del país, incloent-hi aquella que va amb corbata. És evident que l’Estat ataca el procés per tots els mitjans, i que aquesta investigació, per més que sigui necessària, no està neta tampoc de sospita.

La caiguda de Mas seria celebradíssima a Madrid. En això té raó: és una peça de caça major. I ara ha de fer un pensament: tornar a convèncer els seus socis i aliats, i la gent, que està net o considerar que el procés és prou fort per no dependre d’una persona. L’alternativa per a Mas i per a la CUP, i també per a Esquerra, és haver de repetir eleccions al març. Algú pot assegurar que en traurien un resultat millor?