Urnes al març?... #respect. L'editorial d'Antoni Bassas

Surt Artur Mas –per fi, el president diu alguna cosa– i assegura que “hi ha solucions”. El mateix Francesc Homs, que va començar la setmana indignat amb la CUP, treia ferro a l’assumpte i venia a dir que esbatussar-se públicament enmig d’una negociació forma part de la naturalesa humana. I Oriol Junqueras assegurava que el candidat d’Esquerra només era un: Artur Mas, i que l’acord era “probable”. Romeva ha declarat aquest matí: "Tot i que ho sembli, no estem bloquejats, en absolut". Doncs bo és saber-ho, perquè, en efecte, no ho sembla gaire. Per no dir gens.

He fet alguna trucada, i sí, em confirmen que les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP continuen amb poca afectació del soroll exterior.

Com hem d’interpretar aquesta estranya representació?

Pel que fa a Homs –que, per cert, demà l’entrevistarem aquí– cal interpretar el discurs en clau electoral. Per començar, necessita assegurar el vot convergent de tota la vida, poc amic de desobediències i pactes amb els antisistema, sobretot quan, a sobre, no serveixen per investir Mas.

El desacord de Mas-Colell en l’article a l’ARA és per posar veu, una veu que es fa escoltar, al malestar de gent de Convergència, de l’empresariat, de les relacions internacionals amb el desafiament a Espanya amb el 48% dels vots i a haver fet concessions als antisistema, concessions que no han estat recompensades. És un desacord expressat com a vàlvula d’escapament d’un malestar.

I a dia d’avui, molestos o no, els convergents de Junts pel Sí continuen negociant amb la CUP. Probablement, Junts i la CUP han necessitat dir en veu alta “doncs a mi no em tremolarà el pols si hem d’anar eleccions al març” per continuar negociant. Entre altres coses perquè deuen haver entès que si hi havia eleccions al març, adéu procés. Per què? Perquè seria un abús de la ciutadania. Què més volen de la gent després de quatre 11-S històrics, el 9-N, el 27-S. Ara, una altra vegada les urnes? Si la decepció i, per tant, l’abstenció seria tremenda entre la gent que els va votar, dels convençuts, com aspiren a guanyar el vots que falten? Perquè tractant-se de fer una independència, en falten, i mai no en sobren.

I no és la primera vegada. Després del 9-N CDC i ERC van entrar en una mena de guerra freda que va refredar el procés i la gent. I tot això, sense parlar de les dificultats objectives de tirar endavant l’estat propi. Tothom entén que quan cal posar en un paper les concrecions d’un acord, tot costa més. Però aviat farà dos mesos del 27-S, i quan la iniciativa torna a estar en mans dels partits catalans ha tornat a aparèixer el bloqueig. Entenem que costi construir, el que és imperdonable és destruir.