Assange, un altre acarnissament

Julian Assange té 48 anys, però hi ha homes de més de 90 que tenen molt més bon aspecte que ell. Quan l’abril passat va ser detingut per la policia britànica a l’ambaixada de l’Equador a Londres (després que el president d’aquest país, Lenín Moreno, li retirés l’asil polític que li havia proporcionat el seu antecessor Rafael Correa) va ser visible per al món sencer el sever deteriorament físic i psíquic que pateix qui fou el fundador i editor de Wikileaks. Hi ha qui sosté que va ser enverinat a través del sistema de ventilació de la mateixa ambaixada. Evidentment, no hi ha manera de provar-ho. No hi ha manera de provar els milers de coses que es diuen sobre un dels personatges més controvertits del carnaval global dels últims anys.

Però hi ha fets objectius: actualment Assange està reclòs a la presó de Belmarsh, al Regne Unit, en un règim de màxima seguretat. Durant els set anys que va passar a l’ambaixada equatoriana a Londres va ser sotmès a greus violacions dels seus drets, des de l’espionatge de les seves comunicacions i de les visites que rebia fins a la restricció de l’atenció mèdica o la privació de rebre la llum del sol o de fer exercici físic. El seu nom ha estat difamat arreu del món, vinculat a acusacions d’agressió sexual que no han estat mai provades. No és necessari subratllar que han circulat tot tipus d’històries més o menys estrambòtiques i extremes sobre la seva manera de ser, els seus costums o el seu tracte amb els col·laboradors de Wikileaks i amb altres persones, d’un to més pròxim a la xafarderia verinosa que al periodisme rigorós. És impossible saber com és de debò Julian Assange (és impossible saber com és de debò ningú), però és raonable pensar que deu tenir poc a veure amb el mite que s’ha construït entorn de la seva persona, tant per part dels que el santifiquen com (sobretot) per la dels que el presenten com un criminal, que són molt més insistents i sobretot molt més poderosos. Afirmar que és un home a les portes de la mort pot semblar també exagerat; tanmateix, això era el que suggeria la imatge de la seva fragilitat. Si és extradit als EUA, s’iniciarà un procés penal contra ell que li pot comportar una condemna de fins a 175 anys de presó, una forma com una altra de convertir una persona en un mort en vida.

Durant el temps que Assange va estar al capdavant de Wikileaks potser hi va haver raons per dubtar dels motius i els interessos que hi pogués haver darrere seu. Ara ja no. La seva contribució va ser crucial per començar a conèixer les atrocitats que han comès els Estats Units d’Amèrica a l’Iraq i l’Afganistan, i amb quina arbitrarietat, inconsciència i inhumanitat es van cometre. El cas de Julian Assange atempta directament contra el dret dels periodistes a treballar a partir de filtracions, i a mantenir el secret de les fonts. Atempta contra la llibertat de premsa, fonament de la democràcia. I hauria de repugnar a tots aquells que hem vist com, des de l’autoritarisme, no es dubta a difamar i empresonar persones innocents.