Assange i els presos catalans, la mateixa lluita
La justícia britànica (concretament la jutge Vanessa Baraitser, del Tribunal Penal Central d'Anglaterra i Gal·les) ha decidit no extradir a Washington el periodista i activista Julian Assange. El mateix dia, s'ha conegut una petició perquè es concedeixi l'amnistia als presos polítics catalans (Forcadell, Bassa, Romeva, Junqueras, Rull, Turull, Forn, Sànchez i Cuixart), signada per cinquanta personalitats de renom internacional, encapçalades per l'expresidenta del Brasil Dilma Rousseff, el polític irlandès Gerry Adams, els artistes Yoko Ono i Ai Weiwei i cinc premis Nobel: quatre de la pau (Jody Williams, Adolfo Pérez Esquivel, Shirin Ebadi i Mairead Corrigan) i un de literatura (l'escriptora Elfriede Jelinek). Demanen a l'estat espanyol que els presos polítics siguin posats immediatament en llibertat (una demanda reiterada en diverses ocasions per una quantitat important d'organismes i entitats de referència també internacional) i que s'obri el diàleg per a la resolució política i democràtica, no repressiva, del conflicte entre Catalunya i Espanya.
Són, en un mateix dia, dues bones notícies sobre dos casos –el d'Assange i el dels presos polítics catalans– que ofenen sensibilitats democràtiques arreu del món. Amb motiu, perquè els seus protagonistes tenen en comú el fet de ser perseguits precisament per haver volgut aprofundir en la democràcia i les llibertats ciutadanes i, per extensió, en l'estat de dret. L'estat de dret no equival a la democràcia, com sovint volen fer creure els servidors i guardians dels estats, que juguen a confondre deliberadament els dos conceptes. L'estat de dret hauria de ser el principal instrument de la democràcia, però també pot ser utilitzat per a la repressió i l'abús de poder. Significa això que els EUA i Espanya són dues dictadures? No, són dos països democràtics, però que incorren en pràctiques autoritàries i abusives, i tant Assange com els líders catalans empresonats els han posat en evidència. Els defensors d'aquests estats diran que Assange i els presos polítics catalans varen infringir la llei i que han de ser castigats per aquest motiu, però és més exacte dir que són els EUA i Espanya, els que utilitzen la llei i la justícia perversament, amb l'objectiu de criminalitzar i anul·lar (destrossant-los la vida) els seus adversaris polítics. La llei i l'estat de dret han de ser respectats sempre que no hagin estat corromputs per altres interessos que no siguin l'administració de justícia a ciutadans veritablement iguals davant la llei. Les dictadures, com bé sabem aquí per la franquista, també tenen llei i estat dret.
Assange i els presos polítics catalans també tenen en comú el fet d'haver estat difamats per presentar-los davant la ciutadania com a criminals. Veurem com evoluciona el cas Assange. En el cas dels presos polítics catalans, cada dia que l'estat espanyol deixa passar sense posar-los en llibertat és un dia més que es cobreix d'ignomínia davant de qualsevol demòcrata de qualsevol indret del món.
