Assassinant la llibertat de premsa

Victoria Marinova, Jamal Khashoggi, Ján Kuciak i Daphne Caruana Galizia. Quatre periodistes assassinats en l’últim any, tres dins les fronteres de la Unió Europea. I això si ens limitem al continent europeu -amb la peculiaritat del cas de l’ambaixada saudita a Istanbul-, tradicionalment considerat una zona segura per al periodisme. A nivell mundial els assassinats el 2018 arriben a 28, segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes. No fa falta parlar dels reporters assassinats mentre cobrien fets en zones en conflicte (17 morts més per foc creuat o missions perilloses durant aquest any, segons la mateixa organització).

No sempre són clars els motius d’aquests assassinats, tot i que en els casos de Galizia a Malta i Kuciak a Eslovàquia sembla indubtable que va ser per les investigacions que vinculaven els respectius governs amb la corrupció i el crim organitzat. El cas de Marinova, que havia difós una investigació sobre el possible ús fraudulent per part de Bulgària de fons europeus, està concloent amb la confessió del presumpte autor: una violació i assassinat fortuïts (casualitat dubtosa en un país on des del 2010 els homicidis intencionats anuals han sigut inferiors a 2 per cada 100.000 habitants). Sobre el cas de Khashoggi no cal dir que tenim encara menys informació.

Sigui com sigui, és una realitat que cada cop hi ha mes periodistes que investiguen la corrupció dels seus governs que acaben assassinats. L’assassinat és un crim de la màxima gravetat que ha de ser sempre perseguit de manera implacable, però en aquests casos representa, a més, un atac a la llibertat de premsa, un dels pilars de la llibertat d’expressió recollida a l’article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans, fet pel qual cal prevenir-lo amb eines legals i polítiques específiques.

En primer lloc, ens referim a situacions en què els periodistes han sigut assassinats al seu propi país -en una ambaixada en el cas de Khashoggi- i, per tant, les autoritats amb jurisdicció sobre el delicte són les mateixes que eren investigades o denunciades per les víctimes. El dret penal representa una de les màximes expressions de la sobirania d’un estat i, en conseqüència, la seva territorialitat és estricta. El fet que siguin únicament les autoritats del país on vivien i treballaven els periodistes les encarregades de les investigacions -amb algunes particularitats en el cas del reporter saudita-, fa previsibles els resultats habitualment poc sòlids, que en general inclouen la condemna als autors materials del crim però sense aclarir la responsabilitat de possibles autors intel·lectuals.

Per aquest motiu és indispensable impulsar les investigacions d’aquests assassinats per part d’organismes supraestatals. Perquè es puguin dur a terme aquestes diligències, caldria prèviament que hi accedissin els estats implicats mitjançant una norma internacional general, com és el cas de l’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional, o bé un instrument específic aplicable al cas concret, per exemple sol·licitant una investigació al secretari general de l’ONU, com ha fet el relator especial sobre el dret d’opinió i expressió pel cas Khashoggi. Tot i així, una altra qüestió és que posteriorment l’estat afectat faciliti la investigació, fet pel qual és fonamental que existeixin mecanismes de sanció en cas d’incompliment d’aquests deures de col·laboració.

En segon lloc, l’assassinat pot ser l’últim graó d’una cadena d’entrebancs per impedir la feina dels periodistes d’investigació. Galizia va rebre diverses denúncies que li exigien indemnitzacions milionàries de companyies afectades per les seves publicacions, amb les despeses legals que suposa afrontar aquests processos. El febrer passat diputats de sis grups polítics del Parlament Europeu van instar la Comissió Europea a impulsar una directiva anti-SLAPP (en anglès, les sigles SLAPP signifiquen denúncies estratègiques contra la participació pública ) que impedeixi aquestes estratègies amb la desestimació expeditiva de les denúncies, la imposició de multes i compensacions, i la confecció d’un registre de denunciants SLAPP.

Per garantir que els professionals del periodisme puguin treballar amb llibertat, calen mesures de prevenció, incloent-hi la promoció del respecte per la professió periodística, que últimament ha estat greument menystinguda des d’alguns cercles polítics. Però, en els casos extrems d’assassinats com els que hem comentat, els països europeus s’han de comprometre a actuar amb contundència per descobrir i condemnar els autors intel·lectuals, i evitar la impunitat en uns crims que ataquen una de les llibertats bàsiques de la democràcia i l’estat de dret.