Atac de gota bipartidista a 'El País'

BarcelonaLa nostàlgia és a vegades l'àcid úric del periodisme. Comences a enyorar qualsevol temps passat i, abans d'adonar-te'n, tens la cama aixecada i el dit gros del peu delatorament inflat. Així em vaig trobar aquest dissabte 'El País' al quiosc, en ple atac de gota aguda reclamant, ai, el retorn al bipartidisme. Els primers símptomes van començar divendres, amb l'editorial. El diari deia que res de repetir eleccions, que el que tocava era que negociessin “les principals forces polítiques”. Una manera subtil de dir que s'havien d'explorar altres combinacions més enllà de la que vincula el PSOE amb Unides Podem. Però, aleshores, hi havia aquest fragmentet inquietant: “Menys Ciutadans, Vox i Junts per Catalunya, que es van situar deliberadament en via morta, la resta de forces, inclosa el Partit Popular, van expressar una o altra disposició perquè aquest legislatiu compleixi amb el seu primer deure constitucional: investir un executiu”. Quan el gran diari de la socialdemocràcia s'inclina clarament per un acord amb el PP abans que amb Podem...

I així estàvem que, l'endemà, és a dir, dissabte, el rotatiu publicava un article d'Antonio Caño, exdirector del diari. I famós autor o validador, afegeixo, d'aquell editorial en què es qualificava Pedro Sánchez d'“insensat sense escrúpols”. La peça es diu "Un govern d'esquerres". Però que no s'emocioni el lector. Caño no ha tornat a la bona senda del progressisme. El "govern d'esquerres" del títol el qualifica ja al subtítol d'"impossible perquè no hi ha escons”. I, per tant, suggereix una gran coalició al centre polític. Ho han endevinat, aquest centre polític s'aconsegueix “mitjançant algun tipus d'acord del PSOE amb Ciutadans i el Partit Popular”. Rivera i Casado, grans centristes, sí.

Tornar al bipartidisme. Tornar a 'El País' dels anys 90. Faran falta molts corticoesteroides per fer baixar la inflamació gotosa.