CANVI D’HÀBITS

Les audiències del futbol pateixen la sotragada del coronavirus

Tot i el confinament, els esports no semblen capitalitzar l’augment del consum televisiu

Vista general de l’interior de l’estadi El Sadar, a Pamplona, ahir abans del partit entre l’Osasuna i l’Atlètic de Madrid.
i àlex Gutiérrez
31/10/2020
4 min

BarcelonaTot i que el covid-19 ens ha enviat a casa moltes més hores de les que hi solíem passar, no tot el consum televisiu s’ha vist beneficiat de la mateixa manera. Hi ha un gènere que ho està patint especialment: els esports. Als Estats Units, per exemple, es registren descensos d’audiència superiors al 50% en algunes disciplines. I a França MediaPro ha sacsejat el panorama forçant una negociació a la baixa del preu dels drets esportius i deixant congelat un pagament que ha afectat notablement la salut financera dels clubs. En el cas del Regne Unit, el director de BT Sport, responsable de canals esportius de pagament, suggeria ja a l’agost que el coronavirus comportaria una caiguda de l’import dels drets esportius, “ja que els espectadors tenen menys diners a la butxaca”.

I a Espanya? En la setmana de ressaca del clàssic es pot observar que aquest partit, la joia de la corona de la Lliga, segueix retenint tot l’interès. Un cop d’ull a l’evolució de la seva audiència en els últims deu anys evidencia que els 505.000 catalans que van veure l’última edició del matx a Movistar+ són menys dels que van seguir els dos enfrontaments anteriors (585.000 el desembre del 2018 i 593.000 el març del 2020). Però, en canvi, superen les dades dels tres registres precedents. Cal tenir en compte, a més, que l’audiència del partit està influïda sempre per factors com el dia i l’hora que es juga, o el seu interès intrínsec depenent de l’estat d’ànim de cada equip i les seves expectatives al campionat.

La Lliga resisteix (aparentment)

D’altra banda, analitzant l’evolució -en aquest cas a Espanya- de les audiències globals de la Lliga, mes a mes, veiem que hi ha una petita disminució en la temporada passada i l’actual -les dues afectades pel covid- en relació a les dues anteriors. En aquesta nova etapa, les xifres del juliol del 2020, amb 8.787.000 espectadors, estan a la taula alta. Però cal tenir en compte que és habitual que les audiències s’enfilin en l’últim tram del campionat i, a més, l’acumulació de partits en aquell mes, després d’uns mesos d’aturada, va ser superior a l’habitual. En el cas d’aquest mes d’octubre, amb 7.542.000 seguidors, la xifra és similar als 7.465.000 televidents del mateix mes d’ara fa un any.

Ara bé, si l’ampolla mig plena és considerar que el campionat està resistint, també es pot veure mig buida: l’augment de consum mediàtic que ha comportat la pandèmia no està passant a Espanya pels esports. En canvi, les sèries sí que han capitalitzat arreu del món l’increment d’hores a casa. Per exemple, mentre l’índex borsari americà S&P 500 ha pujat només un 6,5% durant el 2020, les accions de Netflix han augmentat un 60% de valor.

A més, la plataforma, en el seu últim recompte públic al setembre, va anunciar que ja tenia 195 milions d’usuaris al món. El ritme de nous ingressos, amb el confinament, ha augmentat respecte a l’any anterior.

La temporada 2019/20 havia començat ben feliç per als clubs espanyols: un nou contracte de drets, guanyat per Telefónica, els prometia un 15% d’augment en l’explotació del campionat amb els drets esportius. Però la consultora Deloitte, en el seu informe anual sobre el futbol europeu, considera que la pandèmia acabarà afectant negativament la Lliga, ja que es passarà d’una facturació global de 3.400 milions a 3.100. Això sí, la predicció és que aquesta temporada els ingressos tornin a enfilar-se fins als 3.700 milions d’euros. No detalla, però, com ho farà. I la pressió per rebaixar la factura dels drets esportius -que suposa uns 2.000 milions d’euros anuals-és extremadament alta.

Moderant el pessimisme

Als Estats Units les dades d’audiència són colpidores. En la fase final de la Stanley Cup d’hoquei han caigut un 61%. La ronda final de l’Open de golf americà, amb 3,2 milions d’espectadors, va marcar el seu mínim en més de 30 anys. L’Open de tennis americà ha caigut un 45%, i el francès, un 57%. I el Kentucky Derby, que solia superar els 15 milions de seguidors, s’ha hagut de conformar amb una audiència de només 9,3 milions de fidels.

Austin Karp, director de l’ Sports Business Journal, no és tan pessimista. En declaracions al USA Today, declarava: “Quan arribi l’hora de renegociar, la NFL i la NBA encara aconseguiran apujar preus. Quan mires la llista dels 100 programes més vistos, totés futbol, els Jocs Olímpics, els mundials, el Derby... Ja no hi ha cap Big Bang theory capaç de trencar aquest domini. Cheers no tornarà. Tot això ha marxat a Netflix, Amazon o alguna de les 10.000 plataformes que han sortit últimament”.

Alguns factors són circumstancials i haurien de desaparèixer quan s’acabi la pandèmia. Els estadis buits són menys motivadors, el calendari s’ha sacsejat i algunes emissions cauen en hores sense tradició esportiva, hi ha solapaments entre esports i, per acabar-ho d’adobar, la tensa campanya electoral acapara també l’atenció dels televidents. Però el fet que, mentre això passa, Netflix segueixi augmentant el nombre de subscriptors fa que alguns analistes creguin que hi ha un desplaçament cap a l’escapisme que suposa la ficció. ¿Tornaran a l’esport, aquests que ara han tastat altres formes d’entreteniment, o senzillament se n’han desconnectat?

L’Argentina, entre la inflació i la política

Argentina és un altre mercat futbolístic que ha patit una sacsejada aquesta setmana. L’Associació del Futbol Argentí (AFA) ha consumat el trencament del contracte que l’unia a Fox Sports. Argüeix que no va ser informada que Disney comprava aquesta marca, cosa que ha comportat al seu torn la fusió amb el canal especialitzat ESPN. Això obre la porta a un nou acord amb Turner-TNT, l’empresa rival, que s’ha afanyat a proposar una quantitat de 140 milions de dòlars per un paquet de partits concret. Aquesta xifra seria el triple de la que Disney volia oferir, segons fonts del sector recollides a l’agència de notícies Télam. La Fox, que ha anunciat mesures judicials i la determinació de seguir oferint els partits als seus abonats, tenia encara dos anys de contracte.

La venda dels drets va estar fortament polititzada i es considera que l’aleshores president del país, Mauricio Macri, va intercedir perquè ESPN i MediaPro -que oferien més diners pels drets- en quedessin fora. Al país, però, la inflació ha fet estralls i els 52 milions de dòlars rebuts el 2018/2019 van suposar 130 milions menys que fa quatre anys.

stats