Una audioguia subversiva per a l’art del MNAC
Després que Felip VI li cancel·lés la presentació, Oriol Fuster estrena ‘Una gestió diferent del dolor’
BarcelonaL’ordre de tancar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) perquè el rei Felip VI havia d’assistir a un sopar a la Sala Oval va ser polèmica per molts motius: la clausura va irritar l’opinió pública i els visitants que tenien una visita programada, i també va alterar els plans de l’artista Oriol Fuster, conegut amb el pseudònim d’Ivaquexuta, que havia de presentar el seu treball Una gestió diferent del dolor i que va haver d’ajornar-ne la presentació fins dijous.
La reacció de Fuster a la cancel·lació va ser immediata: li va reclamar al rei en una carta que va difondre públicament que li tornés els 100 euros que s’havia gastat per venir de Suïssa -on estava fent recerca- a Barcelona per presentar la seva obra. També li explicava que era un dels personatges que apareixien en l’obra perquè havia fet servir part del seu “discurs vergonyós post 1-O com a exemple de la poca honra del teu estat alterofòbic espanyol”. “És que Espanya em dol a l’ànima”, subratllava l’artista. Una gestió diferent del dolor consisteix en una audioguia alternativa que inclou 10 obres de la col·lecció, des del Romànic fins al segle XX. El discurs de Felip VI surt en els comentaris de les Pintures murals de la conquesta de Mallorca : “Han trencat els principis democràtics de qualsevol estat de dret”. En el mateix fragment també es parla de disturbis racials. A més, un altre dels personatges és el periodista Federico Jiménez-Losantos.
Qüestionar el relat hegemònic
Una gestió diferent del dolor és un projecte fruit de la col·laboració del MNAC i la Sala d’Art Jove, i entre les obres que inclou hi ha una porta vidriera modernista, la pintura Ocell de golfa, de Lluís Masriera, el tapís Triomf de la Fama sobre la Mort, i Un casament, d’Olga Sacharoff. Està disponible a la web del museu i en una apli homònima. “Els audiorelats i textos del recorregut que proposem pretenen fer una actualització inclusiva de les narratives del museu des de les subjectivitats de gènere, raça, classe, capacitat i colonialitat”, explica l’artista en la presentació de l’obra. També vol donar visibilitat als “col·lectius marginats i les persones alteritzades que rarament es veuen representats en els discursos oficialitzats”.
A més de Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Una gestió diferent del dolor també ha seleccionat La batalla de Tetuan, que Fuster aprofita per parlar de la càrrega dels Mossos a la Universitat Autònoma el 4 de març de 2008. També una escena eròtica: “L’hamaca és verda i el cunnilingus lent -es pot sentir en aquesta obra-. Qui regala ho fa amb parsimònia, regalant-se en el detall, qui es regala també en gaudeix com muntanyes regalades; ningú sap ben bé quin títol li escau i els hi és igual”.
Una gestió diferent del dolor també és un reflex de l’afany del director del museu, Pepe Serra, perquè el museu sigui tan porós com es pugui respecte al seu entorn. Aquest treball ens mostra com els museus enciclopèdics han de donar noves lectures als seus fons històrics per portar-los al segle XXI. “Davant els consensos que construeixen el Patrimoni i el Museu com a artefactes de cultura i memòria, a vegades desactivats, despleguem aquí un itinerari de dissentiments, calculadament histèric, conformat per referents musicals, fílmics i literaris de la cultura popular actual”, diu també Fuster.
