L’audiovisual a Catalunya: 1.102 empreses i 6.702 milions

BarcelonaL’audiovisual és un àmbit de fronteres difuses, i en constant evolució, de manera que hi havia incerteses sobre quina dimensió tenia a Catalunya. El departament d’Empresa i Coneixement ha elaborat un estudi en què proposa un perfil del mapa del sector a Catalunya, n’analitza els reptes i n’actualitza les dades disponibles. El mapa, en aquests moments, són 1.102 empreses que donen feina a 26.651 treballadors i que facturen 6.702 milions d’euros.

La divisió d’entreteniment audiovisual s’emporta la part més important d’aquesta facturació, amb 3.869 milions d’euros. En canvi, per nombre d’empreses, són les de l’epígraf “comunicació, publicitat i esdeveniments” les més nombroses, ja que sumen 656 companyies. El tercer apartat estudiat és el dels mitjans de comunicació, on s’han inclòs 40 empreses, tot i que la pública Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals representa la major part de la facturació i de treballadors.

En el capítol de l’entreteniment audiovisual, la contribució més gran la fan les 103 productores registrades, que facturen conjuntament 2.290 milions d’euros. Segones són les 63 companyies dedicades a l’exhibició, que van girar 641 milions. I el tercer contribuent són les empreses de videojocs. En aquest cas, Catalunya té un sector més atomitzat, ja que hi ha fins a 145 companyies que en desenvolupen i que acaben facturant anualment 430 milions d’euros.

Les dades han estat treballades amb col·laboració del Clúster Audiovisual de Catalunya. “Aquesta anàlisi estratègica destaca les oportunitats de negoci al voltant de la ficció, el creixement de la indústria del videojoc a Catalunya i el paper clau de la tecnologia audiovisual en els models de negoci futurs d’aquesta indústria”, explica Miquel Rutllant, president de l’organisme. “Les conclusions reforcen la demanda del Clúster de construir una gran infraestructura audiovisual a Catalunya, amb platós per produir ficció i un parc tecnològic audiovisual per convertir el país en el hub audiovisual del sud d’Europa”, assegura.

Reptes i perills

Més enllà de fer el mapa, el document també assenyala fortaleses i debilitats. Es destaca la capacitat d’atreure esdeveniments, però es constata que “la infraestructura especialitzada de gravació és millorable tant en quantitat com en qualitat, comparat amb altres hubs audiovisuals”. Els platós catalans són, en general, de petita dimensió, així que s’enfoquen més al negoci televisiu que al cinematogràfic o el de les sèries de grans pressupostos. El treball també indica que “el dinamitzador tradicional del sector (la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) ha deixat de ser-ho en els últims anys per motius pressupostaris”. I lamenta “l’absència de seus de grans plataformes de producció original, concentrades en altres hubs ”.

En aquest sentit, de les 46 sèries rodades a Espanya l’any 2019, la majoria tenien com a productora una empresa amb seu social a Madrid: 38. Catalunya és segona, però a molta distància, amb 8 sèries. Les dues que falten fins al total les van fer una empresa gallega i una britànica.

L’anàlisi també se centra en l’estructura del sector. La fragmentació és norma: més enllà del gegant Mediapro, només 20 empreses superen els 10 milions de facturació, en el món de l’entreteniment audiovisual. Mediapro lidera un rànquing on hi ha també la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Cellnex, Cinesa, Gestmusic, Lavínia, Rakuten TV Europe o Freeway Spain.

Les xifres es posen aleshores en perspectiva global, per explicar que el pastís al món, en aquest sector, és de 650.000 milions de dòlars, amb videojocs i ficció televisiva a l’alça, però cinema tradicional i televisió en obert a la baixa.

Un dels accents es posa en la puixant indústria dels videojocs (que al món suposa ja un negoci de 138.000 milions de dòlars). De nou, la captació de talent funciona i empreses punteres del sector com Bandai, King o Ubisoft han ubicat a Barcelona centres de desenvolupament. La dispersió del sector, però, fa que interactuïn poc entre les diferents empreses. Els autors de l’estudi certifiquen que “tothom desitja” aquestes interaccions, però s’han trobat pocs exemples.

Pròxima cita: ISE

L’estudi presentat aquesta setmana preescalfa la pròxima celebració, el juny del 2021, de l’ISE, la principal fira del sector de l’audiovisual i els sistemes integrats a Europa. La capital catalana es converteix en seu fixa d’aquesta trobada, que es va celebrar durant 14 anys a Amsterdam i anteriorment a Ginebra. El creixement que ha experimentat va provocar l’elecció d’una nova seu. L’any 2019 l’ISE va reunir en un espai de 50.000m(2) més de 81.000 assistents i 1.300 expositors procedents de prop de 200 països.