L'auge de la no-ficció omple teatres i llibreries

BarcelonaDesprés de la irrupció de la pandèmia, el tòpic que diu que la realitat supera la ficció ha quedat definitivament obsolet. La cartellera teatral esquiva –de moment– el coronavirus, però, en canvi, està farcida de propostes que plasmen les vivències de testimonis reals. El teatre documental ha proliferat els últims anys a Catalunya, on s'han estrenat obres sobre conflictes bèl·lics, abusos i agressions sexuals. Al Teatre Nacional de Catalunya es reflecteix l'impacte de la guerra amb Encara hi ha algú al bosc i Testimoni de guerra, al Teatre Lliure es parla de revolució amb Turba, a l'Escenari Brossa es posa veu a víctimes d'abusos sexuals a menors amb Serà el nostre secret i a la Sala Trono de Tarragona Bombers relata la història d'una noia que va ser abusada per diversos homes a França.

"Hi ha hagut un auge del teatre documental els últims cinc anys. A Alemanya ja fa més de 15 anys que està a primera línia, i aquí sempre anem una mica a remolc", assenyala Mariona Naudin, de la companyia Mos Maiorum. Aquest petit fenomen respon, segons Naudin, "a la crisi de la societat del benestar, que incentiva tornar a parlar de la realitat", i al fet que "els escenaris es converteixen en altaveus d’injustícies que, si no, no surten enlloc".

Més lectors, altres interessos

L'interès per la no-ficció transcendeix les disciplines, i els editors també han detectat més ganes lectores de descobrir històries reals. El llibre de Jordi Amat sobre Alfons Quintà El fill del xofer (Edicions 62) ja porta sis edicions i fa setmanes que competeix al podi dels més venuts amb No diguis res (Periscopi) de Patrick Radden Keefe, un exhaustiu relat sobre el conflicte d'Irlanda del Nord durant els últims 50 anys. Com passa amb el teatre, fa un temps que els llibres de no-ficció treuen el cap entre els títols que més triomfen. En l'últim any, la pandèmia ha fet créixer l'hàbit lector i sembla que l'interès cap a aquest gènere també s'ha accentuat.

"En una època de desconcert i de fer-nos tots moltes preguntes, la gent busca llibres que els permetin entendre el món. Són títols que ens ajuden a posar-nos davant del mirall i a entendre les realitats que ens envolten", explica l'editor de Periscopi, Aniol Rafel. Des que al setembre van publicar No diguis res, ja n'han imprès més de 8.000 exemplars i, amb el llibre al capdamunt de la llista dels més venuts, tot apunta que encara li queda vida a les llibreries. "Vivim moments molt estranys, la gent ha canviat els hàbits i sembla que li interessen altres coses –diu Rafel–. La incògnita és saber què passarà quan tornem a la normalitat, però jo soc optimista. Crec que aquest hàbit es quedarà".