Avui, peix del dia
Els dilluns són dies tranquils, periodísticament parlant, després d'un diumenge de festa, en què no hi ha activitat comercial ni política i ni gairebé hi ha activitat criminal. Precisament per això, la meva columna es diu Dilluns no hi ha peix , perquè no hi ha notícies fresques, més enllà dels esdeveniments esportius o de les eleccions que sempre es fan en diumenge, però això passa de tant en tant. Aquest dilluns és un d'aquests dies de notícies fresques, com el peixet de costa. Diaris plens i mercats buits. El teatret de les campanyes electorals és sempre el mateix: els caps de setmana, els candidats s'atipen de cargols, calçots o botifarres, a comarques; els dies laborables es passegen pels mercats, remenant els ous i els melons, interessadíssims en la maduresa dels kiwis, el preu de les cloïsses i el pes dels bistecs. Quan giren cua, els comerciants han d'anar traient banderetes, etiquetes i pins d'entre els préssecs i els turbots.
El candidat que porta quinze mercats i trenta cargolades en vint dies s'arrossega amb cara de peix bullit i el candidat que té tot el peix venut somriu amb generositat. Les peixateres actuen, fent a la perfecció el paper de peixatera i, vestides amb farbalans, criden "Vine, reina!", "Compra'm el peix, guapa", sabent que tan bon punt el polític guanyi i tingui el peix al cove, s'haurà acabat donar peixet i tot començarà a fer pudor de peix podrit.
Després de les eleccions, als candidats busca'ls al súper, on es troben com peix a l'aigua, arrecerats en unes ulleres de sol, perquè ningú no els reconegui, no fos cas que es noti que van peixos en preguntar-los si estan acomplint les promeses electorals que van fer als mercats. Faràs uns ulls com un besuc quan el polític et respongui "Qui vulgui peix que es mulli el cul". Ja se sap, la política és un peix que es mossega la cua.
