Bashar al-Assad: l'home que ha convertit Síria en cendres
Més de la meitat del seu mandat ha transcorregut en una guerra que ha creat una crisi humanitària i econòmica
BeirutEl 17 de juliol del 2000, el jove Bashar al-Assad va agafar les regnes del poder a Síria, i durant 24 anys ha donat continuïtat al règim brutal que va imposar el seu pare. Més de la meitat del seu mandat ha tingut lloc en temps de guerra, d'ençà de la seva repressió violenta de les protestes ciutadanes durant la Primavera Àrab del 2011. Una guerra civil que, finalment, i de manera inesperada, ha posat fi al seu regnat aquest diumenge i l'ha forçat a fugir cap a parador desconegut.
A aquell oftalmòleg de 32 anys educat al Regne Unit li va tocar governar d'un dia per l'altre un país construït segons els designis del seu pare, Hafiz, que va governar durant 30 anys el país amb puny de ferro. La mort del seu germà gran Bassel Al-Assad el 1994 en un accident de trànsit el va situar com a hereu inesperat. Un mes després de la mort del pare, el 10 de juny del 2000, el Parlament sirià va haver d'esmenar la Constitució perquè Bashar al-Assad pogués ser president, ja que l'edat mínima legal per governar era de 40 anys.
L'inexpert president va haver de guanyar experiència militar a correcuita i en un temps rècord va obtenir el rang de mariscal de l'exèrcit i va heretar la presidència del partit Baas [Ressorgiment]. A diferència dels líders veïns, el vell Al-Assad va aconseguir fer de Síria una presidència hereditària, pla en el qual van fracassar l'egipci Hosni Mubarak, l'iraquià Saddam Hussein i el libi Moammar al-Gaddafi.
L'ímpetu de joventut va portar Al-Assad a creure que podria impulsar reformes democràtiques al país i en un principi molts van veure en ell una esperança de canvi. En el seu discurs inaugural, Al-Assad va instar tots els ciutadans a sentir-se convidats a contribuir al desenvolupament i a la modernització del país. Molts van esperar una reforma econòmica, una obertura del país a l'economia lliure i no nacionalitzada, però van trigar poc a adonar-se que Al-Assad optaria per una economia d'amiguismes que beneficiaria el seu cercle de poder amb famílies que van vendre la seva ànima al diable.
Una primera revolta fracassada
D'aquell context en va sorgir la primera revolta contra el flamant president, anomenada la Primavera de Damasc. Però totes les propostes de reforma de l'oposició van caure en sac foradat. La corrupció en les esferes de poder i un estat policial amb uns serveis secrets capaços de torturar i fer desaparèixer els que es veien com una amenaça van tornar Síria als temps del vell Hafiz.
El març del 2011, l'absència de subsidis per als més pobres –els diners públics es guardaven per comprar favors i aliances– va fer que molts sirians, cansats de ser cada dia més pobres, sortissin al carrer a la ciutat de Daraa, on un grup d'estudiants que van fer una pintada contra Al-Assad van ser brutalment reprimits. Va ser l'espurna de les protestes que es van multiplicar a Síria en sintonia amb la Primavera Àrab.
En pocs mesos la revolta va degenerar en una brutal guerra que ha deixat més de mig milió de morts i cinc milions de refugiats. La situació sobre el terreny es va complicar encara més per l'aparició de l'autoanomenat califat del grup extremista Estat Islàmic i els grups d'oposició vinculats a Al-Qaeda. Organitzacions de refugiats sirians han portat al Tribunal Penal Internacional acusacions contra Al-Assad per crims contra la humanitat perpetrats durant la guerra a Síria, però el país no ha signat l'estatut de Roma i, per tant, el tribunal no té jurisdicció a Síria.
Prop d'un quart de segle després, el llegat del dictador sirià és un país arruïnat i convertit en runa, després de gairebé 14 anys de guerra civil. Al-Assad ha convertit Síria en cendres, però en el seu cas no ressorgirà com una au fènix. Aquest diumenge, amb l'entrada a Damasc de les milícies rebels, s'ha posat fi als 24 anys de govern brutal del dictador. La caiguda s'ha precipitat per la debilitat dels seus socis més acèrrims, Rússia i l'Iran, que en els primers anys de la guerra li havien garantit la victòria, però que en els últims dos anys han centrat els esforços en les seves pròpies guerres, a Ucraïna i al Líban i Gaza, respectivament. Al-Assad ha sortit de Síria en un avió privat des de l'aeroport internacional de la capital, però no se sap cap a on.
