Balears i l'Espanya que cruix

Costa d'entendre a qui poden sorprendre les funestes dades de l'atur en el tancament de 2020, sigui dit això per a aquells polítics que vulguin fer veure que aquesta és una calamitat que s'hauria pogut evitar si fossin ells els que governessin, o fins i tot si haguessin pogut governar en condicions o amb socis diferents d'aquells amb què ho han fet. Tot seria diferent si fóssim uns altres i la nostra història no fos la que és, certament, però som els que som i la nostra història és moltes coses, menys edificant. Però el que estaria bé és estalviar-nos el cinisme.

Les dades de l'atur són d'una claredat brutal, i mostren a les clares que, dins la greu situació econòmica que la crisi del coronavirus ha dut a Espanya, la part més dura és la que correspon a Balears. Respecte al 2019, l'estat espanyol ha tancat 2020 amb un 22,9% més d'atur que l'any anterior, i Catalunya, amb un 28,21% més. Són dades molt preocupants, però és que, a Balears, l'augment de l'atur és del 37,99%, això sense comptar els treballadors que es troben en ERTO. El turisme (l'arribada de turistes) a les Balears ha caigut un 87,5% durant el darrer any, i això significa una caiguda d'ingressos de 12.888 milions d'euros, un 87,7% menys que el 2019. Per seguir amb les obvietats, doncs, la proporció entre la caiguda de l'economia i la del sector turístic és directa, com no podia ser d'altra manera. També n'hi ha una altra, d'obvietat, que es va imposant a cada dia que passa: ni la propera Setmana Santa, ni el proper estiu, no hi haurà una recuperació significativa de la indústria turística i el sector serveis. I quan es produeixi alguna cosa semblant a una recuperació, no consistirà en una tornada a les campanyes turístiques dels anys 2017, 2018 i 2019.

Balears es troba així a causa del monocultiu turístic, certament, però també d'un maltractament financer i fiscal sistemàtic i sostingut: es troba des de sempre entre les primeres contribuents a les arques de l'Estat i a la coa (sovint la darrera de totes) a l'hora de rebre inversions, tant si són estatals com europees. No es tracta tan sols de maltractament sinó també d'abandonament, un abandonament que s'alimenta de la total ignorància de la realitat de les Balears per part dels governs d'Espanya, així del PP com del PSOE. Ara bé: el cruixit sec i llastimós que fa l'economia de les Balears és part del trencament que fa tota una idea econòmica d'Espanya, aquella que es resumia en la frase proferida per José M. Aznar l'any 1997, i que deia “España va bien”. Espanya vivia en una bombolla de totxo i turisme, inflada amb una utilització sovint corrupta dels fons europeus, i ara torna a dependre dels fons europeus per sortir del daltabaix. En aquesta ocasió, Balears és la comunitat que necessita inversions i ajuts de forma més urgent i peremptòria, i hauria de ser prioritària en la gestió que es faci del fons de recuperació i resiliència de la Unió Europea. Però tampoc cal ser cap expert per comprendre que ni tan sols en aquesta ocasió serà així.