Messi mostra a Pedri el camí que cal seguir (2-3)
BarcelonaSi Messi ja és història del futbol, Pedri és el futur. I plegats, poden canviar el present d’un Barça que de mica en mica sembla recuperar la punteria perduda. I, de pas, l’estabilitat que necessita Koeman per seguir escalant per la classificació. Amb el Messi de les nits especials, l’Athletic de Marcelino va rendir-se al joc d’un equip que encara necessita millorar molt, especialment en defensa (2-3). Però millorar quan guanyes sempre és millor que fer-ho després d’una derrota. I més imposant-se a un estadi que últimament costava tant com la Catedral.
L’actuació de Pedri i Messi mereixia un San Mamés ple, amb milers d’aficionats intentant posar nerviós el jove canari i maleint el talent de Messi, que sempre els marca. Amb 18 anyets acabats de fer, Pedri passava per primer cop pel costat del bust de Pitxitxi, sentia com la música d’una txalaparta anunciava l’inici del partit i trepitjava la gespa de San Mamés. Tant a la vella Catedral com a la nova, centenars de joves promeses han viscut el seu baptisme de foc en un escenari dels que imposen. Molts s’han fet petits, espantats. Però Pedri, com va fer Messi ja fa anys, va superar la prova jugant amb aquella alegria en el joc que tenen els nens quan els dies d’estiu s’allarguen, i els partits al carrer durant moltes hores. Com si fos un joc de nens, Pedri ha estat acceptat al cercle proper de Messi. El canari sembla saber què farà l’argentí sempre, només mirant-lo. Com si hagués trobat la manera de desxifrar el llenguatge futbolístic de Messi, tasca on han fallat en el passat altres jugadors, com Coutinho o Antoine Griezmann. Quan Messi i Pedri es troben, units per una pilota, el Barça creix, com si tot estigués al seu lloc. La connexió entre els dos dona pau a un projecte que fins ara ha tingut de tot menys calma. Tampoc a Bilbao, on va tocar patir al final.
El partit de fet, va començar malament. En un estadi on últimament el Barça sortia escaldat, Iñaki Williams va trigar pocs minuts a fer passar vergonya a un Clement Lenglet que no el va saber defensar en una cursa tan llarga que semblava la final dels 100 metres d’uns Jocs. Amb Marcelino, que debutava com a tècnic dels bascos, l’Athletic va sortir amb un 4-4-2 molt defensiu en què la idea era enviar pilotes a Williams perquè fes de les seves. I els va funcionar de sortida, amb una acció mal defensada per un Barça amb peus de fang. Williams va burlar Lenglet i va batre Ter Stegen. Però, per sort per al Barça, no era el dia d’Unai Simon, el jove porter local que, justament quan ha debutat a la selecció, s’ha posat nerviós i ha fallat molt aquesta temporada. Tant en l’empat de Pedri com amb el gol de Messi, Unai va sortir a buscar bolets, facilitant així la tasca a un equip que va saber atacar amb encert la defensa de l’Athletic Club de Bilbao i jugar una primera part d’alt nivell.
Koeman sembla haver oblidat la defensa de cinc que va funcionar un sol dia i no va tocar gairebé res respecte a l’equip que va patir per imposar-se a Osca. L’únic canvi, però, era significatiu: enviar Braithwaite a la banqueta per indultar un Griezmann que segueix buscant el seu lloc a l’equip. El mateix noi extravertit que transmet alegria en la vida pública i els entrenaments, camina per la gespa sense sentir-se còmode. Koeman, però, va encertar al apostar per un atac sense un davanter centre pur. Ousmane Dembélé, cada cop més endollat, va fer de les seves i va castigar la defensa local, tot i que el primer gol va ser semblant al d’Osca. Messi va intuir una internada vertical de De Jong, li va enviar la pilota i aquest la va convertir en una assistència a Pedri. El segon gol va ser encara més bonic, amb el canari deixant suaument d’esperó la pilota a l’argentí, que va poder batre un Unai Simon fora de lloc amb calma i va marcar el gol que capgirava el marcador.
Messi, per la porta gran
Si per a Pedri el partit era una estrena a Bilbao, per a Messi era el retorn a un escenari prou conegut. I no va parar fins a marcar un altre gol, ara sí, amb assistència de Griezmann. Fins i tot quan sembla moix, Messi marca més gols que la resta de futbolistes. Ara, després de malacostumar-nos amb xifres d’altres èpoques, se segueix esperant que faci miracles cada dia. Però ell segueix sense sentir cants de sirena quan juga. Sense fer cas al que digui la gent o el calendari, que avança lent cap a l’estiu del 2021 en què podria marxar. I després de xutar al pal i veure un gol que no pujava al marcador per fora de joc, finalment va poder batre Unai Simon amb el gol que tant desitjava Koeman. El seu equip però, segueix fallant massa en defensa, i entre els canvis defensius i un gol de Muniain en els darrers minut, a un equip que sembla destinat a no tenir calma li va ticar patir. Amb Messi i Pedri, però, una llum brilla al final del camí.