La primera visita de l’Atlètic de Madrid al nou estadi Johan Cruyff (16 h) arriba amb algunes urgències per al Barça, després de l’ensopegada al camp del Rayo Vallecano en la jornada passada (1-1). El gran objectiu de l’equip de Lluís Cortés és recuperar el títol de campiones de Lliga després de quatre anys frustrants. Si la temporada 2015/16 va alçar el títol l’Athletic Club de Bilbao, els tres últims anys ha sigut l’Atlètic de Madrid qui ha aconseguit la Lliga, superant sempre el Barça en finals molt ajustats. Curiosament, la temporada passada el Barça va guanyar els duels directes a la Lliga contra les madrilenyes, però ensopegades contra altres rivals van evitar que el Barça pogués guanyar el seu cinquè títol de Lliga. “És un partit important, ja que és un rival directe”, va explicar en la prèvia el tècnic Lluís Cortés. El Barça suma 4 punts, després d’haver golejat per 9-1 el Tacón, l’equip que passarà a ser en breu el Reial Madrid femení, i haver punxat a Vallecas. L’Atlètic, en canvi, suma sis punts de sis. El matx, que serà dirigit per la tinerfenya Marta Huerta de Aza, l’àrbitra que fa una setmana va debutar a la Segona Divisió B masculina, serà un duel entre les dues últimes màximes golejadores de la Lliga. La blaugrana Jennifer Hermoso, que va ser-ho l’any passat jugant amb l’Atlètic, i la mexicana Charlyn Corral. El partit no es podrà veure per televisió perquè un jutge ha prohibit a Barça TV fer-ho, tal com tenia previst, per una demanda de Mediapro, ja que els drets televisius de l’equip madrileny pertanyen a aquesta empresa.
Barça i Atlètic de Madrid, rivalitat també als despatxos
El ball de fitxatges ha sigut una constant entre els aspirants al títol femení
BarcelonaCada èxit de l’Atlètic de Madrid enfront del Barça s’ha celebrat doblement els últims anys a la llotja matalassera. La satisfacció mai era només esportiva, i ha anat acompanyada, tot i que molt discretament, d’una sensació de triomf institucional. De victòria de projecte. D’encert de planificació esportiva. Les últimes temporades, l’Atlètic ha sigut la principal font de reforços per al Barça, que ha trobat en la plantilla madrilenya les peces que li faltaven per millorar el seu equip. L’estratègia de Markel Zubizarreta: enfortir el seu equip i debilitar el contrari.
El moviment més sonat va arribar l’estiu del 2017 amb el fitxatge de Mapi León, per qui el Barça va haver de pagar a l’Atlètic 50.000 euros de traspàs. La central aragonesa era una fixa de la defensa matalassera i es va convertir en la primera jugadora a Espanya per qui un club abonava una quantitat a un altre club. Va ser el culebró de l’estiu. El juliol següent va viure’s un episodi similar, però sense milers d’euros pell mig, quan Andrea Pereira va deixar Madrid per tornar a Barcelona. L’equip blaugrana tornava a prendre-li una titular a l’Atlètic de Madrid.
És, de fet, la maniobra que s’ha repetit aquest estiu amb les arribades de Jenni Hermoso i Andrea Sánchez Falcón. El cas de la primera, la màxima golejadora de la Lliga, és, clarament, un moviment cridat a decantar la lluita pel títol.
Fins ara, però, la realitat és que cap d’aquests moviments ha debilitat suficientment l’Atlètic, que ha anat trobant relleus en altres figures per seguir guanyant. Una d’aquestes incorporacions va venir, precisament, de Barcelona. Concretament, del filial blaugrana, d’on va pescar Laia Aleixandri per catapultar-la a l’elit. Les dirigents madrilenyes coneixien la defensa de Santa Coloma de les seleccions inferiors. Aleixandri, davant la impossibilitat de veure’s amb minuts al primer equip del Barça, va fer les maletes per provar sort a la màxima categoria i ara és una indiscutible per a José Luis Sánchez Vera.
L’Atlètic no va a buscar les cracs culers perquè no pot competir econòmicament amb el Barça, però ha trobat una bona fórmula en l’acollida de les peces que no tenen lloc a la plantilla blaugrana. Així és, de fet, com ha anat construint un equip guanyador. Entre 2015 i 2016 va reforçar-se amb Sonia Bermúdez, Marta Corredera i Kenti Robles, que havien hagut de marxar del Barça a causa de canvis generacionals. Ara només la mexicana continua. La fórmula de recollir les descartades del Barça es va repetir amb Olga García l’any passat i amb Toni Duggan enguany. Aquest dissabte, a l’estadi Johan Cruyff hi haurà una altra vella coneguda de l’afició culer: Virginia Torrecilla, que ha tornat a la Lliga després d’uns anys a França. Si juguen totes, hi haurà nou ex damunt la gespa: quatre al bàndol blaugrana i cinc al vermell-i-blanc.