Ter Stegen evita haver de passar vergonya a Europa (2-1)

BarcelonaMarc-André Ter Stegen apareixerà en els somnis dels joves ucraïnesos. Si més no, dels jugadors del Dinamo de Kíev, que recordaran, amb el pas dels anys, el dia que que el porter alemany els va deixar amb un pam de nas al Camp Nou (2-1). El Barça de Koeman avança cap als vuitens de final de la Champions, però el tercer triomf a la fase de grups va ser d'aquells que fan tant mal com una derrota. Contra un rival amb 13 baixes pel covid-19 que va sortir a jugar amb un equip ple de jovenets sense experiència, el Barça va patir de valent complicant-se la vida altra vegada per la falta de contundència en atac i les errades defensives. Només les aturades prodigioses de Ter Stegen van evitar que el partit fos un nou capítol del llibre de grans trompades al Camp Nou, al costat de noms com el Metz o el Rubin Kazan.

Engrescar-se amb el Barça de Koeman és com enamorar-se bojament en temps de pandèmia. Per moments tot sembla possible, però llavors t'adones que et toca estar confinat lluny de la teva parella i la tristesa recupera el seu espai. És un Barça que juga a batzegades, sense capacitat de ser constant. Capaç de crear jugades en atac de gran bellesa i poc després decepcionar amb errades impròpies d'un equip que vol fer-se respectar. Atrapat entre l'energia dels jugadors joves, els que només pensen en el futur, i la dinàmica negativa del passat més recent, el Barça va sortir amb un equip ple de titulars per enllestir la feina fàcil, sense imaginar que un partit suposadament plàcid es convertiria en una tortura.

I sense Ter Stegen hauria estat pitjor. L'alemany havia jugat el seu últim partit aquella fatídica nit d'estiu de Lisboa contra el Bayern. Després de disculpar-se, tant públicament com en privat per aquella actuació que portarà sempre marcada a la pell com un estigma, Ter Stegen es va operar d'unes molèsties i es va posar a treballar en solitari per tornar més fort. I un cop va rebre l'alta mèdica, Koeman no va dubtar a enviar a la banqueta Neto, que no ho ha fet malament aquestes setmanes. Però en 90 minuts Ter Stegen va deixar clar per quina raó jugarà sempre per damunt del brasiler. Neto fa aturades, però Ter Stegen fa miracles. Ja fos amb els guants o estirant les cames, el porter va evitar que un grapat de jovenets ucraïnesos seguissin el camí traçat en per Xevtxenko i Rebrov el 1997, quan el Dinamo va conquerir el Camp Nou apostant pel talent de la casa. I això malgrat que els primers 15 minuts el Barça va desaprofitar l'oportunitat de golejar un rival que va sortir nerviós en un escenari tant imponent. Però, tal com li ha passat aquesta temporada una vegada i una altra, la falta de punteria del Barça el va penalitzar.

Messi, de penal i gràcies

Koeman, malgrat que el partit de dissabte contra el Betis segurament és més important, va sortir amb tota la seva artilleria en atac. Messi, sortint des del seu camp base a la dreta, s'aliava amb Pedri i Griezmann, que jugaven pel mig, amb Ansu Fati a l'esquerra. El tècnic neerlandès anava movent les seves peces en atac, canviant-les de banda, com si fos un alquimista buscant la fórmula màgica. Però no li va acabar de funcionar. Ansu va mostrar-se elèctric intentant trencar la defensa ucraïnesa, ja fos buscant aliances o amb jugades individuals, tal com feia Messi. Però Pedri, malgrat un xut al travesser, i Griezmann, van acabar ofegats en un embús ofensiu preocupant. Si els primers 15 minuts el Barça hauria pogut fer quatre gols, després l'equip de Koeman es va tornar estèril. Rebre un rival amb 13 baixes per covid-19, sense els seus noms més destacats, era una invitació a cobrar-se factures pendents. A sumar jugadors a la causa de Koeman. El neerlandès de ben segur somiava veure Griezmann marcant un parell de gols, per animar-li la cara. I donava per fet que finalment Messi marcaria de jugada. Però de nou el gol de l'argentí va arribar de penal, en una jugada forçada per ell mateix. En canvi, Griezmann va fallar un gol clar, sense porter, i va quedar tocat fins que va acabar substituït a la segona part per Dembélé, que va revolucionar una mica l'atac gaudint de més protagonisme.

El Barça, molt superior sobre el paper, va perdre el relat del partit, que va quedar en mans d'un Dinamo cada cop més desvergonyit. El porter de 18 anys Neshcheret va refusar dos xuts impossibles d'un Messi que continua amb cara de pocs amics, mentre que el brasiler Rodrigues i Supryaha buscaven les pessigolles a una defensa on De Jong va tornar a ser central, ja que Lenglet tenia molèsties. Una tendència preocupant que va continuar a la segona part, quan el Dinamo va arribar a empatar 1-1, tot i que el Barça es va salvar perquè la centrada havia sortit per la línia de fons. Koeman, amb cara de pomes agres, va treure un Pjanic que encara no s'acaba de trobar a gust, i va apostar per Sergi Roberto i Dembélé. I el Barça va millorar i va recuperar el control per topar contra un Neshcheret que estava disposat a gaudir dels seus 90 minuts de fama. Però el jove porter del Dinamo ja no va poder evitar el cop de cap de Piqué, a centrada d'Ansu Fati, que va semblava sentenciar el partit amb el 2-0. Tanmateix, Tsigankov encara va tenir temps per posar la por al cos amb el 2-1 als 75 minuts, aprofitant un rebuig de Ter Stegen, que ja havia fet prou fins llavors. Un ensurt per acabar amb la por al cos. I per confirmar que Mircea Lucescu, el tècnic del Dinamo, tenia raó quan deia que ara mateix aquest Barça no és favorit per guanyar la Champions.