Com funcionarà el 3-4-3 contra el PSG?
Amb la incògnita de com (i on) voldrà defensar-se Emery, amb el nou dibuix el Barça hauria de tapar els forats de París i trobar millor a Messi, controlar més bé el joc entre línies dels francesos i pressionar amb més encert
BarcelonaLa revisió del partit que el Barça va perdre contundentment a París i que li va agrupar, una a una, totes les seves debilitats, ha derivat en un canvi de sistema que ha revitalitzar l'equip. L'equip ha canviat el 4-3-3 per un 3-4-3. A grans trets, la nova estructura li ha permès minimitzar alguns dels seus defectes actuals i, en paral·lel, explotar millor les seves virtuts més fresques.
En quatre partits, l'equip ha anat de menys a més, ha consolidat el nou sistema i dissabte contra el Celta va expressar-se com no se l'havia vist en tota la temporada. La gran incògnita és veure com es pot aplicar aquesta millora en el context d'una eliminatòria que ve absolutament condicionada de l’anada i contra un rival com el París Saint-Germain, que fa tres setmanes va ser capaç d'arraconar el Barça.
Independentment de si la remuntada s'assolirà o no, la pregunta és en què resoldrà el 3-4-3 els problemes vistos a París i quins poden seguir sent els perills que intentarà aprofitar l'equip d'Unai Emery.
Trobar Messi en situacions de decidir
En l'anàlisi posterior al Celta, ja vam analitzar com el nou esquema havia permès a l'equip connectar més freqüentment i en millors condicions amb Leo Messi. A París, cada recepció de l'argentí rebia la pressió pròxima de Verrati, Matuidi o Rabiot, especialment si Messi havia de baixar a rebre pilotes al cercle central (una de cada dues accions que feia, era al mig). L'objectiu, ara, és que Messi pugui aparèixer en zones més d’atac, més indetectables, menys controlables pels francesos, que haurien d'estar distrets i ocupats en el marcatge dels interiors blaugranes, molt més junts ara en zones del mig.
La presència oberta de Rafinha (sembla difícil que Luis Enrique s'inventi una carta sorpresa tipus Rakitic o Arda Turan per aquesta posició), permetrà que el Barça fixi més adversaris en situacions profundes i obertes, de manera que es generaran espais per dins. Els centrals haurien de trobar més connexions de les que van trobar a París i Messi hauria de rebre en un context molt més favorable: ben orientat de cara a porteria i amb alternatives per filtrar assistències cap a l'àrea. Hauria de ser un element d'acceleració de l'atac de l'equip, no un punt de refugi com ho va acabar sent a París.
Jugar amb un esglaó d'equilibri
Defensivament, a París el Barça va patir moltíssim per controlar els moviments cap a dins de Di María (i puntualment, també Draxler) i les exposicions més verticals de Matuidi. Els dos rebien a l'esquena de Busquets i Iniesta, atrets per la facilitat amb què Verrati i Rabiot iniciaven el joc en territori propi.
Amb l'actual esquema, i tot i que la intenció segueix sent que el Barça recuperi l'estructura del 4-4-2 quan perdi la possessió, l'equip s'hauria de sentir més protegit. D'una banda, perquè els dos centrals de fora podran fer-se càrrec de l'espai interior que Jordi Alba i Sergi Roberto arribaven tard a tapar a París. I, de l'altra, perquè la posició pot ser més assequible de tapar per al jugador-frontissa segurament Sergi Roberto o potser Mascherano) que faci el canvi de posició en el salt de l'atac a la defensa. En qualsevol cas, tot dependrà d’on es produeixi la pèrdua. És a dir, de com s’hagi atacat.
Pressió per monopolitzar
És una obvietat, que la capacitat que tingui el Barça per portar el partit al seu terreny determinarà les possibilitats d’èxit del partit. Si l’equip blaugrana és capaç de finalitzar la majoria dels seus atacs o de portar-los fins pràcticament a l’àrea, tindrà el París Saint-Germain cada cop més arraconat i podrà fer que el partit sigui, constantment, un atac o una sensació d'atac blaugrana. On situarà el bloc d’equip Unai Emery és la principal decisió que haurà de prendre el tècnic basc, i pot anar des de la prudència que li permet el 4-0, a la valentia que li va donar èxit en els primers compassos a París i que podrien donar-li el gol que pràcticament sentenciés l’eliminatòria.
En qualsevol cas, el Barça ha de tenir la mateixa agressivitat que va exhibir, sobretot, contra el Celta, per tal d’eliminar les possibilitats de contraatac del PSG, especialment els que puguin comprometre la zona del lateral dret, la més vulnerable per la transició que haurà de fer Sergi Roberto de dins a fora. Si la pressió s’ha de fer de sortida, a priori els carrilers podran emparellar-se millor amb els laterals del que ho van poder fer a París, i això hauria de tapar una de les principals fuites d’aigua de l’anada. A més, el fet que en atac ja s’hagi provocat que Messi comenci i acabi dins, tenint la plaça d’extrem coberta constantment, també facilitarà el trànsit defensiu.