Barça, entrenar-se per a la vida

BarcelonaAconseguir que un cavall et segueixi. Asseure’t enmig d’una carpa mentre un grup d’animals de 400 quilos galopen al teu voltant. Creuar una passarel·la amb els ulls embenats, guiat per un company. Aconseguir que vint persones mantinguin l’equilibri sobre una plataforma que s’aguanta sobre un eix i que al més mínim moviment cedeix cap a un costat. Que dues tripulacions de sis persones passin d’un petit inflable bellugadís a un altre sense caure a l’aigua. Són activitats que han fet durant aquest any els 607 esportistes del planter del Barça, tots els de les seccions professionals, des dels prebenjamins fins als membres dels filials. No són unes noves tècniques d’entrenament que hagi dissenyat l’àrea metodològica al laboratori de la Ciutat Esportiva: són eines per educar emocionalment les futures estrelles blaugranes. I també tots aquells -la immensa majoria- que veuran frustrat el seu somni i no arribaran al primer equip o ni tan sols a ser professionals.

La dimensió d’aquest ambiciós projecte que va iniciar el club a l’estiu la sintetitza en una sola frase una de les seves responsables, Cristina Gutiérrez: “El nen ha de ser capaç de dir «Vull estudiar medicina i no jugar a bàsquet»”. Sembla una màxima contradictòria amb el que hauria de ser el procés de formació d’un club com el Barça, però és la filosofia amb què treballen la Cristina, encarregada de l’educació emocional, i Ana Merayo, coordinadora d’un equip de 16 tutors que acompanyen els esportistes.

Un projecte únic

“Els cavalls no tenen filtre. Són un mirall. Reflecteixen el que ets”, explica la Cristina. Si el cavall no segueix el nen de l’infantil de bàsquet que estira la corda per guiar-lo és que el noi no s’ho creu. Té pors i temors, falta de confiança, i l’animal ho percep. El mateix passa quan tot un equip d’handbol s’ha de posar sobre una plataforma que es mou d’un costat a un altre i només quadrant el pes s’aconsegueix equilibrar-la. Un peu mal col·locat entre un bosc de cossos apilats trenca l’harmonia. Hi ha nens que pugen, callen i s’amaguen. Altres no paren de cridar, donen indicacions constants als companys per evitar el balanceig. Aquí es percep el lideratge i es treballa la cohesió del grup.

Totes aquestes activitats les van haver de fer els nens del planter en la visita que van fer a La Granja, a Santa Maria de Palautordera, al Montseny, durant el primer trimestre de la temporada. Tots els equips hi van passar. Però no va ser una experiència puntual per acontentar els més menuts. Cada mes els equips de la Cristina es desplacen a la Ciutat Esportiva per treballar amb els nens i nenes del planter. “No és psicologia de l’esport”, deixa clar el director del projecte Masia 360, Carles Folguera. Es tracta de fer que siguin millors com a persones, que puguin créixer en tots els àmbits de la vida, cosa que acabarà repercutint en la parcel·la esportiva perquè els farà “més bons jugadors”. Amb aquesta iniciativa s’espera que no hi hagi tants casos d’esportistes amb prou talent per triomfar però que s’han quedat pel camí per múltiples factors: des de falta de caràcter fins a poca ambició i temors varis o perquè no toquen de peus a terra. Amb el treball dels tutors (psicòlegs i educadors socials) i de l’equip de La Granja es busca potenciar l’autoconeixement dels mateixos nens, empoderar-los perquè es facin preguntes i obtinguin respostes.

En el projecte Masia 360 també es fa un gran treball per combatre la frustració de l’adeu. Preparar el nen per si ha d’abandonar el Barça, perquè no s’ensorri, que la seva experiència al club no hagi sigut un fracàs pel fet de marxar. “Soc bo en altres coses”, ha de saber dir el nen quan marxi de la Ciutat Esportiva. I és que fins fa poc la majoria no ho podien dir perquè havien de dedicar-se pràcticament en exclusivitat a l’esport i descuidar la resta de facetes de la vida. Ara, a través de la feina dels tutors, s’intenta que puguin compaginar l’esport amb tota la resta. De fet, el Barça ha aconseguit cooperació màxima de les universitats catalanes, que seran més flexibles amb els esportistes de La Masia i dissenyaran un pla d’estudis apropiat per a les seves necessitats. Ara mateix al voltant d’un 30% dels jugadors del Barça en edat universitària intenten treure’s una carrera, un percentatge que al club estan segurs que creixerà en pocs anys.

Els tutors es veuen un mínim d’una hora cada quinze dies amb cadascun dels 607 esportistes. A més, cada tutor porta uns quants equips i els acompanya en tot moment, assistint a tots els entrenaments, als partits i a les hores que els nois han de dedicar als estudis. Ells són els filtres per a l’entrenador. Dos ulls més que ajuden l’esportista a sincerar-se i a expressar emocions que poden servir al cos tècnic. La concentració, la planificació, la capacitat d’atenció, la paciència... són elements que es treballen i que després tenen translació a l’esport. També hi ha un contacte permanent amb les famílies, amb les quals s’han fet gairebé 600 reunions personalitzades. En aquesta primera presa de contacte es pot veure quin és l’entorn de cada esportista, quina pressió familiar pot tenir per jugar al Barça. “Predominen les expectatives altes, que arribin al primer equip”, admet l’Ana. I això s’ha de saber canalitzar per evitar frustracions.

El treball emocional té diferents objectius a mesura que els esportistes salten de categoria. Als benjamins se’ls ensenya a expressar els sentiments, l’esforç o el lideratge; amb els juvenils i els jugadors dels filials es treballa la gestió de la pressió esportiva i mediàtica i aprendre a ser autèntics -ser un mateix- per evitar que les xarxes socials els desvirtuïn. Cada mes les famílies reben un informe en què s’inclouen reflexions dels mateixos nens. Com la que va fer un noi de 12 anys fa poc: “Per ser feliç m’he d’acceptar amb els errors i defectes”.

Taxistes amics

Des del club assenyalen que es tracta d’un procés en què tothom suma i, per tant, es forma totes les persones que estan en contacte amb els nois. Per exemple, la Jose, la cuinera, o la quarantena de taxistes que reparteixen els jugadors per tot Catalunya (s’arriba fins a Camprodon). N’hi ha que estan 3 hores diàries amb els nens, més temps del que passen amb tutors, famílies o tècnics, i que tenen dubtes que el Barça intenta resoldre. “Si està trist, què puc fer?”, va preguntar un. Els resultats ja han arribat. “Els nens sopen tres dies a la setmana un entrepà al taxi”, va avisar un taxista d’una ruta llarga. El club hi va intervenir i ara els prepara carmanyoles. “Que no hi hagi sopa!”, va suplicar el taxista pensant en la tapisseria del seu vehicle.

Al Barça remarquen que es tracta d’un projecte únic al món. Folguera ha viatjat per tot Anglaterra, ha visitat les instal·lacions de l’Ajax, del Bayern Munic i les instal·lacions franceses de Clairefontaine per adquirir coneixement, i ha constat que la mostra que hi ha a Barcelona -607 esportistes i 130 tècnics-és molt superior a la resta (triplica l’Ajax, multiplica per 5 l’Athletic). “Hem de passar de la intuïció al coneixement objectiu”, explica. En tres o quatre anys s’espera obtenir resultats, tenir prou informació perquè ajudi en el procés de selecció dels nous fitxatges i a pautar les maneres d’actuar en cada cas en un futur. Però, sobretot, perquè ajudi els nens a créixer. Com millors els faci com a persones La Masia, més possibilitats de tenir un nou crac. Aquesta és la filosofia del Barça batejada com a “entrenar-se per a la vida”.

Analfabetisme emocional i violència

Amb aquest projecte el Barça “es converteix en una gran escola” del segleXXI, com explica el director del postgrau en educació emocional i benestar de la Universitat de Barcelona, Rafael Bisquerra, un dels especialistes més importants en aquest terreny a escala internacional. “Molt pocs arribaran a ser professionals, això pot generar frustracions i han de saber acceptar-ho. S’han de poder canalitzar projectes de vida més enllà de l’esport. La vida és una seqüència d’experiències en què les capacitats i la sort estan interactuant”, diu el professor per posar de manifest la rellevància del projecte que ha impulsat el club aquesta temporada, una iniciativa “única” a escala mundial que representa un autèntic “canvi de paradigma” però que està en una fase embrionària, amb molt camp per córrer. Bisquerra posa molt èmfasi en la importància d’iniciatives com aquesta per lluitar contra el problema de la violència. Tot i que el futbol base del Barça no es pot associar a conductes violentes dels jugadors ni tampoc dels pares -sempre hi ha excepcions-, creu que el projecte emocional iniciat pot erradicar completament els rastres de violència, tant verbal com física, de la Ciutat Esportiva. “Que un entrenador digui als seus jugadors «Això és una batalla» és una manifestació de l’analfabetisme emocional que hi ha en el món de l’esport”, explica el catedràtic.