Nou naufragi fora de casa d’un Barça despullat d’idees (2-0)

BarcelonaMirades perdudes, poca comunicació i gestos de frustració. Cada cop que juga fora de casa, el Barça perd un llençol. I de mica en mica ha quedat despullat. Sense joc i sense pólvora, l’equip d’Ernesto Valverde va perdre el tercer partit dels tres fora de casa a la Lliga contra un Granada (2-0) que es frega els ulls, veient-se coliderant una classificació que els últims anys era el jardí privat del Barça. Ni tan sols la ràbia de Leo Messi i el caràcter desvergonyit d’Ansu Fati, els dos homes que van entrar a la segona part per intentar arreglar un primer temps nefast, van permetre al Barça millorar la seva producció ofensiva. Alguna cosa no rutlla en un equip que ha enamorat a casa, però lluny del Camp Nou es converteix en una ombra. Tres partits, tres derrotes. I a la Champions, a Dortmund va acabar patint.

El Granada va trigar menys de dos minuts a marcar el primer gol en una acció polèmica, ja que Lenglet va rebre un fort cop a les costelles en un salt. El VAR, però, no va considerar que fos falta i la jugada va seguir per desgràcia de Junior Firpo, que jugava al lloc del lesionat Jordi Alba. I l’exjugador del Betis va estrenar-se amb una errada clamorosa que el va deixar marcat. Azeez, posant el cap després d’una centrada desviada per Piqué, va fer esclatar el Nuevo Los Cármenes quan molta gent encara estava arribant a la seva localitat.

Valverde havia apostat finalment per Rakitic, amb Sergi Roberto al mig del camp i De Jong a la posició d’un Busquets que descansava. Amb Messi encara a la banqueta i Carles Pérez al trident al costat de Griezmann i Suárez, el Barça va ser una caricatura del que pot arribar a ser. Massa nerviós, va caure al parany d’un Granada directe i físic. Piqué i Soldado es van esbatussar una vegada i una altra, en picabaralles que no permetien al Barça concentrar-se en un joc inexistent. El vigent campió ni xutava ni defensava. Perdia pilota i no donava sentit a la possessió. I tot sense aconseguir connectar un Griezmann incapaç de ser protagonista.

Tan malament va jugar el Barça que Valverde va donar entrada al descans a Messi i Ansu Fati. I ells dos, solets, un veterà i un jovenet, van animar un Barça que no porta gens bé aquesta sensació de no controlar la situació. El Granada va enfangar el partit, amb faltes i aturant el joc que treia de polleguera un Barça massa accelerat. Messi va exercir de capità, però, encara sense ritme, no va poder obrar els miracles que sol fer. L’argentí, però, va prendre decisions significatives: buscava sempre que podia Ansu, no pas Griezmann. El Barça, però, estava destinat a caure de Granada. I Arturo Vidal, que va entrar per Rakitic, va cometre un penal clar en la primera acció sobre la gespa que va permetre a Vadillo sentenciar després de batre un Ter Stegen que no pot salvar els mobles sempre. A Dortmund ja va fer prou el porter alemany. A Granada, en canvi, va veure des de sota els pals com davant seu el Barça perdia credibilitat amb un nou naufragi a fora.

Fora de casa, el campió de Lliga es passeja despullat. Convertit en l’equip més golejat de Primera, el Barça necessita reaccionar per evitar que aquest incendi s’acabi emportant Valverde.