¿I si Messi celebra un gol protestant contra el racisme?

BarcelonaJa fa temps que el futbol de màxim nivell va allunyar-se de la gent. La crisi del coronavirus ho ha confirmat. A molts futbolistes els ha costat fer un gest altruista. Altres ho han fet per recomanació dels seus assessors d’imatge. Ara molts sí que han entès la situació, oferint-se per ajudar, ja sigui amb els seus diners o tenint detalls amb persones que patien. Cada futbolista té la seva història. No tots són com Neymar.

El retorn del futbol, més enllà de debats, no deixa de ser un símbol que, de mica en mica, la vida torna. Amb la tornada de la Lliga, aquells que no estimen aquest esport podran seguir criticant-nos i els que estimem l’esport estarem distrets cada cop que la pilota rodi.

Però no podem negar que la crisi del covid-19 hauria de servir per millorar el futbol de primer nivell. Intentar que es moguin xifres més realistes, fer tocar de peus a terra molts jugadors que viuen en bombolles, recuperar el lligam amb la gent del carrer. A Alemanya, han vist que ara que es juga sense espectadors és fàcil guanyar fora de casa. Els aficionats, doncs, al final també ajuden a guanyar partits. El futbol no serà res, sense la gent.

Però encara que no t’agradi l’esport, no pots negar el seu poder. Ho estem veient aquests dies als Estats Units. Molts esportistes, especialment jugadors de bàsquet, s’han convertit en autèntics líders de les protestes. En una societat amb un sistema pervers que dificulta l’accés a l’educació dels afroamericans, l’esport i la música segueixen sent les dues grans formes d’escapar-se de la barriada per triomfar. I els esportistes i els músics segueixen sent dos col·lectius que poden liderar, que poden comunicar-se tant amb els poderosos, per a qui treballen, com amb la gent del carrer, d’on han sortit. Mig país s’agenolla ara, als Estats Units, tal com va fer un esportista, Colin Kaepernick. Al futbol alemany, els clubs han decidit actuar contra el racisme: braçalets, samarretes i presidents de clubs celebrant obertament que un soci racista es dona de baixa.

L’esport pot ajudar a fer millor la societat. Però per fer-ho, cal gent valenta. Tal com passa a la NFL, les autoritats del futbol europeu volen prohibir missatges polítics amb normes i multes. Tal com passa allà, la crisi del covid-19 podria servir a la Lliga per tancar la porta a aficionats amb missatges polítics o periodistes incòmodes, fent-ne entrar cada cop menys. I més seleccionats. I tal com passa als Estats Units, seria bonic veure jugadors de futbol de la Lliga celebrant gols amb missatges clars contra el racisme. A Alemanya, els clubs ho han fet. I els jugadors que han decidit mostrar missatges contra el racisme no han estat multats. A Anglaterra, els jugadors han demanat a la Premier algun tipus de campanya per utilitzar el retorn del futbol per lluitar contra el racisme. A Espanya, de moment, gairebé ningú proposa res.

Imagineu què passaria si Messi marca un gol a Mallorca i el celebra amb una samarreta amb el missatge "Black lives matter". ¿No seria bonic?