El mal ja està fet amb Leo Messi

BarcelonaEn un moment de l’entrevista amb Leo Messi, Jordi Évole li va preguntar si s'imaginava que pot arribar a tenir un funeral com el de Diego Armando Maradona, sense especificar si tenir un funeral així és bo o dolent, veient com ha anat la mort de Maradona amb selfies amb el seu cadàver i investigacions sobre si el van deixar morir. I Messi se’n va sortir com va poder, de la que segurament va ser l'única pregunta complicada de la conversa. Ves a saber com serà Messi, un cop es retiri. Si es queda a viure a Barcelona, tal com afirma, o si torna a Rosario. Si perd el control de la seva vida sense defugir la popularitat, com Maradona, o si viu amb calma aïllant-se més de la gent, com Michael Jordan.

Però abans haurà de decidir com se'n va del Barça. I difícilment se n'anirà en pau, per molt que hagi après de les errades d'aquest estiu i busqui una sortida més ordenada. Ni la figura futbolísticament més gloriosa que ha viscut el Barça s’ha escapat del debat. Res de nou, en el fons. Amb el pas dels segles, els humans continuen trobant plaer a ser especialment cruels amb les persones que han triomfat. Com si no se’ls perdonés que deixin de ser una figura gairebé llegendària per tornar a ser un humà més. A milions de persones, en el fons, no els interessa saber com és Messi. Se n’han creat una imatge i l'han convertit en un heroi fet a mida. Una relació en què el que l’esportista significa a la teva vida és més important que la veritat. Però sempre s’acaba obrint pas. I quan un personatge com Messi surt del guió, per a molts és una traïció. De sobte, un mal partit de Messi genera més crítiques que la mala actuació d’un jugador que potser fa dos anys que manté un nivell fluix. Tot és exagerat, amb Messi. Potser, la culpa de tot el que està passant amb ell no és seva, sinó nostra.

A milers de persones no els interessa saber les raons per les quals Messi se'n vol anar. Els interessa què significa l'argentí a la seva vida i, per tant, volen que es quedi. O que se'n vagi per la porta del darrere. Faci el que faci, és presoner de la seva fama. I, marxi com marxi, serà traumàtic per al barcelonisme. La història de Messi només admetia un final feliç, la seva retirada al Barça. Però les coses s’han fet tan malament que, quan marxi, caldrà tenir present qui és el veritable culpable de tot plegat. Tret que tinguem un miracle final, esclar. Messi n'ha obrat uns quants. Però el mal ja està fet. La història s'ha tacat, entre mentides i burofaxs.