Un gegant amb peus de fang cau amb el cuer

BarcelonaEl Barça va oferir a Leganés la pitjor cara d’una temporada després de caure contra un equip que fins ara portava tot just un punt. Al camp del cuer, el Barça va esquerdar-se, convertit en un gegant amb peus de fang sense estabilitat, destinat a caure cada cop que Valverde fa rotacions. Els símptomes que ja s’havien vist a Anoeta van esclatar a Butarque amb un partit en què el Barça va ser derrotat, sobretot, pels seus pecats, sense poder aprofitar una desfeta igualment sonada, la del Madrid al Sánchez Pizjuán de Sevilla.

Però el Barça és com un gegant bondadós, dels que a les rondalles per a vailets no volen trepitjar els nens petits. I a l’esport modern no pots tenir pietat dels rivals durant el partit. Cal golejar, cal decidir. No pots deixar de posar la cama fins que l’àrbitre xiula el final o el rival treu la bandera blanca. A Butarque, algunes de les alarmes que ja s’havien encès a Anoeta o contra el Girona van sonar més fort que mai quan el cuer, de tot cor, va saber entendre que ara mateix els defenses centrals del Barça són dels més lents de Primera. Quan toca aturar contres i atacs verticals, el Barça s’esquerda i es trenca en dos trossos. Piqué, Umtiti i Vermaelen, titular per primer cop aquesta temporada jugant al lateral, van ser mortificats pels jugadors d’un Leganés que portava tot just un punt en les primers jornades. Però l’equip madrileny, superat fins al 0-1 de Coutinho, va poder reaccionar, bàsicament, perquè el Barça va convidar-lo a fer-ho. Sense la indolència blaugrana, el Leganés hauria sigut una joguina en mans d’un Barça milionari que va ser crucificat a una ciutat obrera. I el que va portar l’equip de Valverde al seu calvari particular van ser, precisament, els seus propis pecats.

Valverde va seguir fidel als seus plans. Aquesta jornada entre setmana era ideal per fer rotacions, que van arribar per primer cop a jugadors importants com Luis Suárez. També Jordi Alba va veure el partit des de la banqueta i mirava com, sobre la gespa i vestits de curt, els seus companys provaven un sistema nou. Malgrat que tancava amb quatre defenses, amb Vermaelen al lateral esquerre, en fase ofensiva Sergi Roberto pujava tant per la dreta que el Barça passava a jugar amb tres defenses. A dalt, Munir jugava per la dreta creant espais per a Messi, omnipresent en uns primers minuts de clar control blaugrana. De sortida, el Barça va ser exactament el que hauria de ser el Barça: control del joc, de la possessió, amb agressivitat i intensitat. El Leganés, espantant, va atrinxerar-se a la seva àrea i va veure com el Barça l’anava mortificant xutant des de fora de l’àrea. No era una mala idea, convidar els jugadors locals a sortir del seu cau per bloquejar els xuts, per crear espais. Però no va caldre, ja que en un d’aquests xuts Munir, a punt, va arrossegar dos centrals madrilenys amb una cursa cap al cor de l’àrea, generant un espai a la frontal que Philippe Coutinho, amb un gran xut, va convertir en el 0-1.

Disparant des de lluny, amagant la pilota al rival i amb Messi trobant-se una vegada i una altra amb Coutinho, el Barça semblava tan feliç que va caure en el parany de sentir-se intocable. Però poques coses agraden més a la vida que poder estirar les orelles i prendre el pèl a aquells que són més rics i tenen més sort a la vida que tu, i el Leganés estava disposat a tractar el Barça tal com va fer-ho amb el Madrid l’última temporada, quan el va eliminar de la Copa. Pellegrino va ordenar pressió alta, per tot el terreny de joc, i va portar el partit al terreny de l’èpica, del contacte físic. I el Barça mai va sentir-se còmode en aquest escenari. A finals de la primera part, el Leganés ja va anar donant feina a Ter Stegen, aprofitant que Vermaelen està lent, per fer de lateral. Però, a més, estava sol, ja que Dembélé, fora del partit, mai va baixar per ajudar-lo. El Leganés va anar punxant el Barça, per acabar pispant-li la cartera en una segona part en què en 68 segons el Barça va rebre dos gols. El primer, en una jugada en què van fallar tots els defenses, tant Sergi Roberto com els centrals. La rematada d’El Zhar va superar un Ter Stegen que pocs segons després veia com Piqué perdia una pilota de manera incomprensible i permetia a Óscar fer el 2-1.

Sense resposta

El gol va servir per veure que el Barça anava despullat. Umtiti va perdre els papers i va discutir amb Busquets, i Messi va anar angoixant-se envoltat de jugadors d’un Leganés disposat a deixar-se l’ànima mortificant un Barça tan gris que Valverde, com a Anoeta, va haver de refer l’equip titular, admetre el fracàs de les rotacions i fer entrar Suárez, Alba i Malcolm. Amb els canvis, Coutinho i Rakitic van topar amb dues aturades de Cuellar, però passejava un Barça derrotat, despullat, destinat a viure de les individualitats d’uns jugadors que en aquesta ocasió van topar amb el porter rival. Els que entren des de la banqueta segueixen sense fer mèrits. I els titulars semblen cansats d’haver de patir cada dia, sense sentenciar els partits còmodament, patint una derrota, a Butarque, convertida en la més dolorosa des de Roma.