Fum al bosc frondós
El pitjor que es pot dir del bany de París és que no és cap gran sorpresa. Sí que ho és el 4 a 0, perquè un resultat tan definitiu no se'l podia esperar ni el més optimista dels aficionats del PSG. Però el partit que va fer el Barça al Parc dels Prínceps no és diferent del que va perpetrar al novembre a Anoeta o, per no anar tan lluny, al de fa una setmana contra l'Atlètic de Madrid. La diferència és que el PSG té la qualitat per fer-te una destrossa que no tenen el 90% de rivals.
Fa una setmana, un Luis Enrique autocrític amb el joc de l'equip també va intentar guanyar temps amb la metàfora de l'arbre -un partit pèssim- que ens impedia veure el bosc frondós que s'endevinava al final de la temporada. Aquest cop, el bumerang li ha tornat més de pressa del que es podia imaginar, perquè en lloc del bosc frondós on hi havíem de trobar el triplet, només hi divisem fum.
Si voleu, ens podem quedar amb el pitjor partit que li recordo a Messi, amb el físic reduït de Busquets i Iniesta o amb l'aparent falta de caràcter de l'equip, però el problema sempre és de futbol. I els jugadors del PSG sabien què fer en tot moment mentre que el Barça navegava sense timó, fins al punt que Busquets va qüestionar en públic el plantejament tàctic. Ja fa temps que el Barça s'ha perdut el respecte a ell mateix i al final, òbviament, l'hi han perdut els rivals que fins fa quatre dies tenia acollonits.
