El Barça de Setién es desfà a Mestalla (2-0)

BarcelonaTot just han passat dues setmanes des de la seva presentació i Quique Setién ja és a l'ull de l'huracà. Després de tres partits el Barça no només no va cap endavant, sinó que comença a fer passes enrere. A Mestalla, contra un València poc ambiciós però molt efectiu, s'han evidenciat que els problemes al Camp Nou no se solucionaven només amb el canvi d'entrenador. Els gols de Jordi Alba, en pròpia porteria, i de Maxi Gómez han enfonsat un equip que va a la deriva, que té molta possessió però és inofensiu de cara a la porteria rival i massa tou en defensa. Una derrota que deixa el liderat en safata al Reial Madrid, que aquest diumenge pot situar-se a tres punts.

El Barça ha deixat de ser aquell equip sòlid que potser avorria però que almenys anava sumant punts. Era un equip apàtic, de mínims, però efectiu en moments puntuals. Potser no venia de gust veure'l jugar, no era un plaer com en altres ocasions, però almenys garantia una certa regularitat. En tres partits de Setién a la banqueta s'ha vist una regressió clara. El tècnic càntabre aposta per tenir la pilota el màxim de temps possible. I això sí que ho aconsegueix. Però falta el més important, la solidesa en defensa i l'efectivitat a la porteria rival.

Els gols de Suárez

No hi ajuda la baixa de llarga durada de Suárez. Sense el nou de referència, especialista en les rematades prop de l'àrea quan la defensa estava tancada, el Barça no troba els gols que li fan falta. Griezmann va bé a l'espai però just en distàncies curtes. I Messi, tot i la seva hiperactivitat, no és suficient per aguantar un equip ple de dubtes. Contra el Granada va arribar un únic gol al tram final del partit. Amb l'Eivissa, un Segona B, es va haver d'esperar una hora per xutar a porteria i no va ser fins al minut 93 que va poder remuntar el partit. A Mestalla, contra un rival de pes, no hi ha hagut res a fer.

Seria injust dir que no ha funcionat res, perquè a la segona meitat el Barça hauria pogut marcar. L'equip ha tornat del descans amb una ocasió molt clara d'Ansu Fati, que ha rematat desviat per ben poc. El que passa és que just després, en l'acció posterior, arribava el gol local. La defensa era tova, no s'entenia bé en els marcatges, i Maxi Gómez ha pogut xutar a plaer després d'una centrada al segon pal. Alba ha desviat el tir amb la cuixa i la pilota ha entrat a la porteria de Ter Stegen.

Lluny d'enfonsar-se, el gol ha donat vitamines a un Barça que, durant la primera part, no havia xutat ni una trista vegada a la porteria de Jaume Domènech. Un domini que als primers minuts havia arribat a rondar el 90% però que, en la primera pèrdua al mig del camp, acabava amb una transició i un penal matusser de Piqué sobre Gayá. Maxi Gómez ha xutat però Ter Stegen ha evitat el gol. Com ho ha fet en dues rematades posteriors d'un València que vivia còmode al darrere i tenia màxima confiança en atac.

30 minuts d'esperança

Al segon temps el Barça ha estat reactiu. Activat només quan s'ha vist amb l'aigua al coll. Han estat uns bons minuts de l'equip, que hi posava moltes ganes però que, malgrat tot, cometia moltes errades en la combinació. El València s'ha tancat, ha reduït espais i els blaugranes no han tingut més remei que augmentar el ritme de circulació per trobar forats. Messi no tenia el dia fi, com tampoc De Jong, ni Arthur, la tercera pota del mig del camp, el qual ha estat substituït per Arturo. El xilè ha combinat millor amb Messi, encara que això ho ha estat suficient. L'argentí, de totes maneres, ha tingut dues bones rematades per empatar: una l'ha salvat el porter i l'altra ha sortit fregant el pal.

I quan el Barça es creia capaç de treure alguna cosa de Mestalla, ha arribat una transició després d'un servei de banda en contra. La defensa no s'ha entès i el València ha tingut tot l'espai del món per atacar, fins que Maxi Gómez ha sentenciat. I aquí s'ha acabat el joc, per més que faltés un quart d'hora per acabar. L'efervescència blaugrana, que havia durat uns 30 minuts, s'ha esbravat de cop i el València encara ha tingut temps de fer el tercer, però invalidat per una falta prèvia.

El club buscava un revulsiu amb Setién i s'ha trobat amb una regressió. Ni resultats ni sensacions, mentre l'entorn comença a preguntar-se per què feia falta canviar Valverde a mitja temporada.