El Barça perd la iniciativa a la Lliga (0-0)
BarcelonaMolt domini per no res. En una nit frustrant al Sánchez Pizjuán, el Barça no va passar de l’empat al camp del Sevilla i va oferir al Madrid la possibilitat de recuperar el liderat si els homes de Zinedine Zidane guanyen diumenge a Sant Sebastià. Ferm durant la primera part, però sense capacitat per trencar la resistència defensiva local, l’equip de Setién va acabar amb Ter Stegen intentant rematar un últim córner, perquè el porter era conscient que amb un punt no n’hi ha prou. Setién, moix, va acabar amb el cap baix, meditant potser per quina raó no va donar minuts a Ansu Fati i només va fer tres canvis. El tècnic blaugrana va acabar tant bloquejat com el seu equip.
Aquesta segona part de la Lliga ha alterat els plans dels entrenadors. Alguns s’han espolsat de sobre les pors, d’altres s’han espantat. A Setién la pandèmia el va enxampar just al mig del procés en què mesurava fins on podria imposar les seves idees i fins on s’hauria d’adaptar als seus jugadors. És a dir, si podia ser fidel al que li demanava el cos o acabar fent una mica com Valverde. I l’aturada de la Lliga l’ha anat empenyent cap a aquest segon full de ruta, perquè ara cal ser encara més calculador per evitar lesionats, per gestionar el cansament dels futbolistes, per prendre decisions pensant que no hi ha temps per descansar. El seny s’imposa a la rauxa. I el Barça no engresca.
En aquest context, es podia entendre el fluix partit contra el Leganés si es millorava al camp del Sevilla. I, efectivament, la posada en escena del Barça entre les graderies buides del Sánchez Pizjuán va ser la d’un equip conscient de la importància dels tres punts. Però no n’hi va haver prou. El domini blaugrana no va servir per acabar de fer caure l’últim reducte defensiu d’un Sevilla que tampoc va acabar de fer patir Ter Stegen. A diferència d’altres anys, el Sevilla-Barça no va anar acompanyat d’un munt de gols. No va passar d’una batalla tàctica guanyada pel Barça a la primera part i per Lopetegui a la segona. Però el marcador no es va moure. Setién no va aconseguir fer escac i mat als sevillans, per alegria del Madrid.
El partit havia de ser una festa per celebrar els 700 gols professionals de Messi, però l’argentí va quedar-se sense marcar al Sánchez Pizjuán per quart cop en la seva carrera. La teranyina defensiva local li va inflar els turmells a cops i va aconseguir allunyar-lo de l’àrea. I quan l’argentí aconseguia forçar una falta, el Sevilla demostrava que havia estudiat en un laboratori com intenta evitar rebre gols de Messi, situant un jugador estirat a terra darrere la tanca defensiva, i el central Koundé, alt com un sant Pau, saltant a un pal per treure la pilota amb el cap.
Sense els gols de Messi, el Barça és una obra incompleta. I això que Setién va buscar inicialment solucions i es va atrevir fins i tot a deixar a la banqueta a Griezmann, que després de partits corrent amunt i avall, deixant-s’hi l’ànima sense aconseguir marcar, va haver de posar-se la mascareta per veure com era Braithwaite qui sortia en atac al costat de Messi i Luis Suárez, que era titular per primer cop des de gener. I l’uruguaià tampoc va saber trobar un espai per fer-se gran a l’àrea del Sevilla mentre el davanter danès ajudava Vidal, titular al mig del camp, per aturar els atacs dels laterals del Sevilla, sempre perillosos. La bona feina defensiva del Barça va alliberar de pressió Ter Stegen durant la primera part, tot i que els locals van aprofitar la pausa dels 30 minuts per resituar-se. El nou reglament obliga a seguir aturant el partit , un cop per cada part, per lluitar contra la calor, encara que no en faci. I els entrenadors ho converteixen en un temps mort que canvia la dinàmica dels partits. Al Sevilla l’aturada del primer temps li va arribar en el millor moment, quan patia més.
Només tres canvis
En el futbol, com en la vida, cal aprofitar el teu moment per marcar diferències, i el Barça no va saber-ho fer en un primer temps que va acabar amb una picabaralla en què Messi va acabar encarat amb Diogo Carlos, qui li havia fet una entrada criminal. Malgrat saber que són l’equip que ha rebut més gols de l’argentí, els sevillans van encarar-se amb el capità blaugrana, jugant amb foc. Però, per un cop, ni la ràbia li va servir a Messi per obrar un dels seus miracles i aconseguir el gol que hauria assegurat seguir com a líders.
La segona part va ser més tancada, més soferta, més favorable a un Sevilla que va saber moure els cinc canvis per mantenir l’equip endollat. Per millorar. En canvi, Setién va fer entrar Arthur Melo, Griezmann i finalment Riqui Puig per intentar recuperar el control del mig del camp. No ho va aconseguir. Sense idees, el Barça va ofegar-se i ni tan sols va poder fer els últims dos canvis, perquè Setién hi va renunciar. L'alegria pel retorn a Mallorca ja sembla llunyana amb un equip que sembla perdre pistonada davant els rivals de la part alta de la classificació.
Diumenge el Barça podria perdre el liderat en una Lliga en què els dos aspirants competeixen per veure qui és més irregular. Tot continua obert, però per unes hores la iniciativa queda en mans del Madrid.