Acosta't a la barra

En un nou episodi d’acostament popular el rei i la reina d’Espanya van passejar per uns bars del regne. Com que la mestressa d’un d’ells els va oferir pernil, la reina li va ordenar, amb aquell to que fan els membres dels matrimonis que ja han perdut una mica d’ànsia amorosa (tradueixo): “Recolza’t a la barra”. I li va repetir: “Però recolza’t a la barra!” Ella li donava instruccions de comportament, perquè ell, en ser de sang blava de tota la vida, no coneix els usos i costums d’aquesta mena d’establiments que alguns de nosaltres trepitgem gairebé cada dia.

És per això que, potser, de la mateixa manera que es fan llibres de “bons costums” per als pobres, perquè sàpiguen com parar taula, quins coberts fer servir per al peix o com eixugar-se amb el tovalló, s’han de fer llibres de mals costums per als rics, perquè sàpiguen què fer quan es barregen amb el populatxo a la taverna. En aquest sentit, jo diria que, de moment, la reina Letícia l’ha de portar per diversos establiments hostalers i anar-li donant ordres. Per exemple, quan entrin al proper bar, li ha de dir: “Tira un euro a l’escurabutxaques”. Després, si s’acosten a la barra, li ha de dir: “Venta amb naturalitat la mosca del damunt de les croquetes”. I més tard: “Demana un escuradents i treu-te la mica d’enciam d’entre les dents. Queda-te’l a la boca. Però queda-te’l a la boca”. Al cap d’una estona li dirà també: “Demana la clau del lavabo i el rotllo de paper”. Però sobretot, sobretot, li ha de dir que faci una cosa que es fa sempre, als bars, i en general a la resta de comerços. És una cosa que ell no pot saber que es fa, però que el faria quedar molt bé. “Digues-li al cambrer que et porti el compte i paga. Paga!”