Bartomeu, present i futur

BarcelonaFins i tot la germana de Josep Maria Bartomeu li va trucar fa uns dies des de Panamà per preguntar-li si pensava dimitir. “Barcelona en va plena”, assumia el president blaugrana al seu cercle íntim. En el famós entorn barcelonista s’ha instal·lat des de fa mesos -i s’ha accentuat moltíssim en les últimes setmanes- que Bartomeu no esgotarà el mandat i plegarà abans d’hora. Sense anar més lluny, a aquest diari li havia arribat de quatre fonts ben diferents aquesta opció. Davant aquesta allau de “rumors” -tal com ho qualifiquen al Camp Nou-, el president del Barça va dir prou. “Aprofito per dir a tots els que han afirmat que aquesta junta o jo mateix estem pensant a dimitir que no tenim la més mínima intenció de fer-ho. No som d’aquesta mena. Ens sentim legitimats per seguir prenent decisions i treballant. Tenim molta força per fer-ho”, va argumentar el màxim mandatari culer.

Com qui no vol la cosa, mentre explicava la situació judicial en què està immersa l’entitat i posant especial èmfasi en el cas Neymar, que es jutjarà a l’Audiència Nacional, Bartomeu va deixar caure el missatge que volia traslladar a l’opinió pública, unes paraules contundents per acabar amb les especulacions, però que a la vegada convertien en públic un debat que pràcticament no havia tingut ressò mediàtic. Fins ara la possibilitat que Bartomeu plegués abans d’acabar el mandat, l’any 2021, havia aparegut puntualment, de manera aïllada, a la premsa i en alguna tertúlia radiofònica. Però com que aquesta opció corria com la pólvora en el famós entorn barcelonista, Bartomeu va decidir contraatacar. Ho va deixar anar en un discurs davant els senadors, els 1.000 socis més antics del Barça, que una vegada a l’any tenen una cita amb la junta directiva. Ahir eren poc més de 150 a l’Auditori 1899 i es van endur una gran sorpresa quan el president va fer referència al seu futur i les informacions que apuntaven a una dimissió precipitada, ja que, entre els assistents, ben pocs sabien la raó d’aquelles paraules. Poc propens a sortir a parlar aquesta temporada, pràcticament desaparegut a nivell discursiu, Bartomeu va voler acabar amb les informacions que giren al voltant de la seva persona.

D’on ha sorgit aquesta teoria? ¿L’oposició es comença a mobilitzar i intenta erosionar l’actual junta? Tot i que és difícil saber l’origen concret de les informacions i si hi ha alguna cosa de cert, al club assumeixen que part del que s’ha generat últimament s’ha filtrat des de dins mateix de l’entitat. Parts interessades. De fet, una persona del cercle més íntim del president hi va fer referència recentment. I no s’acaba aquí. Una de les qüestions que s’han parlat als passadissos del Camp Nou és la possibilitat que Jordi Cardoner, ara mateix vicepresident primer, optés a una futura carrera presidencial, i alhora també s’ha rumorejat un hipotètic distanciament entre el responsable de l’àrea social i el mateix Bartomeu.

El president va sortir al pas de totes aquestes especulacions i va voler donar un missatge d’optimisme als socis més veterans, assegurant que s’està intentant allargar l’“era guanyadora” en la qual ha viscut instal·lat el Barça durant els últims anys, des de l’aterratge de Ronaldinho al Camp Nou l’any 2003. Un repte que dependrà en gran mesura de la planificació esportiva d’aquest estiu, l’elecció de l’entrenador que substitueixi Luis Enrique a partir del 30 de juny i la renovació de Leo Messi fins al 2022, un acord que al club asseguren que està pendent únicament dels últims serrells i que implicarà, tal com va passar amb Neymar, el pagament d’una gran prima de renovació per a l’argentí, amb xifres milionàries que superaran amb escreix les del brasiler. En aquest sentit, davant dels senadors, Bartomeu va defensar que l’actual junta no està canviant “l’essència del model Barça” i que s’està en una “franca recuperació” del futbol formatiu després d’una sanció de la FIFA que va deixar molt tocat el club, però de la qual s’ha sortit “reforçat”.

També tindrà una importància cabdal en el futur de la presidència de Bartomeu la resolució del cas Neymar, i el judici que es viurà a l’Audiència Nacional per la querella del fons de propietat brasiler DIS. El Barça espera que a la tardor toqui desfilar per Madrid i asseure’s al banc dels acusats per un cas que ja es va endur Sandro Rosell, el predecessor de l’actual màxim mandatari culer. Les informacions sobre unes futures eleccions giraven entorn precisament d’aquest procés judicial, ja que qualsevol canvi de futur està supeditat a com s’acabi aquest serial que ja va comportar l’admissió de dos delictes fiscals per part del mateix Barça, com a persona jurídica.

En el seu argumentari Bartomeu assegura que vol consolidar el projecte que va guanyar les eleccions del 2015, i que passa sobretot pel salt qualitatiu a nivell d’ingressos per arribar als 1.000 milions el 2021 i la construcció del nou estadi en el marc de l’Espai Barça, una gran operació de més de 630 milions que porta ja un any de retard. A hores d’ara s’està en la fase tècnica, amb les negociacions entre el club, l’Ajuntament de Barcelona i els veïns per acordar la modificació del Pla General Metropolità i la posterior aprovació en plenari. Reptes que Bartomeu assegura vol fer realitat abans de marxar.

El referèndum és catalanisme i barcelonisme

Bartomeu també va ser incisiu a l’hora d’explicar els motius que van dur la junta directiva a adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum. “Som conseqüents amb la història del nostre club”, va admetre el president blaugrana sobre aquest punt central de l’actualitat, en un dels moments “més decisius” de la història de Catalunya. Bartomeu va assegurar que posicionar-se a favor del sí a la independència o en contra seria una “irresponsabilitat” dels directius i que, per tant, han de ser “molt curosos amb tothom”, sobretot perquè els estan collant de totes bandes.

“Hem rebut pressions de tota mena perquè ens manifestem en un sentit o un altre”, va explicar davant dels senadors, i va admetre que hi ha actors polítics que reclamen un pas més al club i d’altres que voldrien que l’entitat no se sumés a la petició d’un referèndum a Catalunya per resoldre el tema polític. “Als que diuen que el Barça no ha de fer política, jo els dic que el Barça el que no ha de fer és partidisme. Posicionar-se a favor del referèndum no és partidisme, és catalanisme i barcelonisme”, va sentenciar abans de dir que hi ha una “tendència caïnita” molt catalana i culer, i que s’ha evidenciat en aquesta polèmica.