Bartra aposta fort pel Mundial
L’onze d’abril del 2017 la detonació de tres bombes va rebentar els vidres del bus on viatjava la plantilla del Borussia Dortmund en direcció cap al Westfalenstadion, on s’havia de disputar l’anada dels quarts de final de la Champions League contra el Mònaco. Miraculosament, només va quedar ferit un sol jugador, Marc Bartra, que va haver de ser operat d’urgència al braç. Només el defensa català sap exactament què va sentir i pensar en l’horror d’un atac perpetrat per un maquiavèl·lic especulador que volia enriquir-se amb una operació financera fent baixar sobtadament el valor de les accions del club a la borsa. Un company de Bartra, l’internacional alemany Matthias Ginter, va admetre mesos més tard que s’havia plantejat deixar el futbol després de l’atemptat.
Aquesta setmana Bartra ha hagut d’assistir al procés judicial contra l’autor confés de l’atac. És obvi que compartir sala amb l’agressor remou per dins tot el que va viure fa deu mesos. Però això no justifica l’ús d’aquell episodi per interès dels dirigents del Borussia Dortmund. El director general del club, Hans-Joachim Watzke, ha raonat que darrere el flamant traspàs de Bartra al Betis hi ha la necessitat del futbolista de deixar enrere definitivament el trauma de l’atemptat i, que, esclar, el Dortmund s’ha vist amb l’obligació moral de facilitar-li la sortida.
Aquest argument ha sigut un bàlsam per a una afició que havia trobat en el català un dels seus jugadors predilectes. Bartra s’ha fet estimar molt al Westfalenstadion amb el seu compromís al terreny de joc i amb les seves vivències fora del camp. En cap cas Watzke podia justificar la seva venda com a part del món dels negocis, i menys amb el potencial que ja ha perdut la plantilla amb la marxa de Dembélé, a l’estiu, i la d’Aubameyang, ara. Però fer veure que Bartra marxa de Dortmund sobretot per fer net de l’atemptat és populisme pur. Evidentment que hi ha un abans i un després en la vida del jugador després d’aquell atac. Però el defensa català assegura que ha sortit enfortit d’aquell episodi.
La qüestió de la seva marxa és més simple: és any de Mundial i Bartra aposta fort per ser-hi. Necessita jugar amb continuïtat i sap que l’estil de joc del Betis de Quique Setién el beneficia més que el de Peter Stöger, entrenador que des que va rellevar Peter Bosz al desembre, a més, pràcticament no li va donar minuts.
No cal que els dirigents recorrin a les tenebres de l’atemptat per justificar la marxa d’un ídol. Quan un actua de cara a la galeria és perquè pensa més en un mateix que en l’altre. Sí, la veritat de vegades és difícil d’acceptar, però sempre és preferible que enganyar o viure enganyat.
