El bàsquet no ho cura tot

Karl-Anthony Towns va despenjar el telèfon i va rebre la notícia que cap fill vol sentir mai. “Em va dir que la meva mare havia tingut un vessament cerebral durant la nit. Em va sortir preguntar si era una recaiguda i si havia fet un pas enrere, perquè jo encara pensava en els passos a seguir durant el procés de recuperació. Els metges em van explicar que no hi havia opcions d'una vida significativa després del vessament. Li vam donar tot el temps que podíem, però després vaig haver de prendre la decisió més dura que he pres mai. Vaig trucar a la meva germana i li vaig explicar la decisió. Has de viure amb ella. I més tard va arribar la trucada més difícil de la meva vida. Vaig haver de trucar a les seves germanes i a la família del meu pare. La pitjor de totes, la més difícil, va ser trucar a la seva mare, la meva àvia, i dir-li que estava perdent la seva filla. Vaig fer tot el que un net pot fer per protegir-la. Però aquesta va ser la trucada més dura, perquè no hi ha res pitjor que perdre el teu fill. No hi ha manera de mesurar el dolor de perdre la teva mare, però si perdés el meu fill estaria devastat”.

El relat del jugador dels Minnesota Timberwolves és dur. “Jugo a aquest esport perquè m'encanta veure els membres de la meva família veure’m fer una cosa en què soc molt bo. Sempre em feia somriure veure la meva mare en la línia de fons o a les graderies veient-me passar una bona estona, veient-me jugar. Serà difícil seguir jugant. Serà difícil dir que això és teràpia. No crec que això torni a ser una teràpia per a mi, però em dona l'oportunitat de reviure els bons records. No crec que m’ajudi emocionalment en res”, argumenta.

El bàsquet ha deixat de ser una prioritat per al pivot dels Wolves, que se sent responsable dels seus parents. “He vist molts taüts en els últims mesos. Jo soc el que encara busca respostes, intentant trobar com mantenir els meus bé. És una gran responsabilitat per a mi mantenir la meva família ben informada i fer tots els moviments necessaris per mantenir-los amb vida. Sento que la vida m'ha endurit i m'ha humiliat”, diu Towns, que ha perdut fins a set familiars durant la pandèmia. El jugador no se’n sap avenir i ha buscat ajuda sense sortir del vestidor. “Soc molt afortunat de tenir persones com Ricky Rubio a l’equip. Vaig passar pel seu procés amb la seva mare i ara és ell qui m’està ajudant a mi”.