L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Sense investidura no hi ha diàleg, però sense diàleg no hi haurà investidura’

A primera hora de la tarda el president Puigdemont compareix a Brussel·les davant el jutge per l’euroordre. Boye i l’equip d’advocats demanaran la suspensió de la vista a l’espera del que passi dijous. I és que aquesta setmana és molt important: dijous, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha de decidir si Junqueras té immunitat perquè al moment de ser escollit eurodiputat (maig d’aquest any) encara no estava condemnat i inhabilitat (octubre d’aquest any). Si la justícia europea dona la raó a Junqueras, Puigdemont i Comín també se’n podrien beneficiar i, en qüestió de mesos, podrien agafar l’acta d’eurodiputats i fins i tot moure’s per Europa sense por que els detinguin. De fet, avui, la presidenta del Consell per la República a la Catalunya Nord, Júlia Taurinyà, declara a l’ARA que “si Carles Puigdemont tingués la immunitat, la primera cosa que faria seria un gran míting a Perpinyà”.

Bé, això és anar molt lluny, perquè potser dijous no s’acaba de resoldre tot, però el que diguin és clau, perquè la rebregada a la justícia espanyola, concretament al Tribunal Suprem, que va tirar pel dret sense saber si tenia immunitat, pot ser històrica. Es clar, si el TJUE dona la immunitat a Junqueras, hauria de declarar el judici del Suprem com a nul, imaginin-se el daltabaix polític.

I és enmig d’aquest escenari que el PSOE i Esquerra estan negociant per la investidura de Pedro Sánchez. Avui, Sánchez es reuneix amb el PP i Ciutadans, amb un cor mediàtic de fons que diu que amb Esquerra no es pot pactar, perquè mira, Podem, encara són espanyols, però Esquerra no volen ser-ho i això sí que no.

Ahir, el ministre Ábalos va venir a Catalunya, al plàcid congrés del PSC (en què el que es mou de la vora d’Iceta no surt a la foto), i va dir que sense investidura no hi haurà diàleg: “Estem parlant d’una investidura, el primer pas, i necessari, per tal d’abordar un procés de debat i diàleg del que es vulgui. Capficar-se en posar condicions sobre qüestions prèvies és absurd”.

Ábalos dona pressa, perquè la pressió interna al PSOE perquè no pactin amb Esquerra va en augment. Arrimadas mateix diu avui que espera que els socialistes espanyols facin honor a aquest adjectiu. Un altra cosa és la falta de convicció amb què parla Ábalos, arrossegat a seure amb Esquerra: si, com diu, el pacte no es fa en un dia i ha de sostenir el govern espanyol una llarga temporada, no pot donar presses. Sense investidura no hi ha diàleg, diu. Sense diàleg no hi haurà investidura, li dirà Esquerra. A sobre, demà Sánchez trucarà a Torra, a Torra i a 16 presidents autonòmics més (¡Quanta comèdia! Quina falta de valentia política).

A tot això, el món veurà dimecres que a Catalunya hi ha un conflicte si el Tsunami aconsegueix que el Barça-Madrid comenci tard o s’interrompi. La dreta espanyola en farà culpable Sánchez.

A l’horitzó, l’independentisme té alguna possibilitat. Avui mateix, el Govern i els comuns anunciaran que hi ha un acord per als ingressos dels pressupostos de l’any que ve, que és com dir que anunciaran que s’han promès i que hi haurà boda, és a dir, pressupostos. O sigui que no hi haurà eleccions a Catalunya i seria la primera notícia d’una certa estabilitat en molt de temps.

Estem així, entre els crits escandalitzats de la dreta espanyola, i l’independentisme pendent dels tribunals. És un embolic, però no hi males cartes per fer política si hi ha pressupostos a Catalunya i diàleg Madrid-Barcelona. Continuïn atents a la pantalla.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.