"Hay gente sensata y bien informada que justifica y entiende el separatismo" (clavat). L'editorial d'Antoni Bassas

El president Rajoy, l’home que creu que per resoldre els problemes només cal deixar passar el temps, es va enfrontar ahir a l’evidència que a les eleccions municipals i autonòmiques d’aquí quatre diumenges el PP perdrà poder a cabassos i tothom el farà culpable a ell. I per això, ahir, el passiu Rajoy va passar a l’acció amb una frase construïda al laboratori, per mostrar moviment i, sobretot, voluntat: “Sí, sí, vull ser el candidat”. No es perdin, per cert, aquesta imatge d’ahir en l’acte en què parlava el president espanyol. Hi havia una gentada, hi faltaven cadires, i els fotògrafs van captar aquest moment que no se sap si és metàfora que Rajoy ja pot anar venent resultats macroeconòmics que els fets li estan movent la cadira o és metàfora de la quantitat de gent, fins i tot al seu partit, que li llençaria una cadira, vejam si se’n va.

I quan li van preguntar per unes eleccions plebiscitàries catalanes el 27-S, Rajoy va dir que “eleccions plebiscitàries són les que no se celebraran a Catalunya el 27 de setembre”.

Home, jo no n’estaria tan segur. Sobretot perquè les seves capacitats d’endeví van quedar recentment en evidència, quan va dir que el 9-N no hi hauria cap consulta a Catalunya. I el que és millor encara és que va afirmar, després que les urnes rebessin 2,3 milions de paperetes, que el 9-N no s’havia celebrat cap referèndum. A Rajoy, el que diguin els enviats especials a Barcelona pels diaris de mig món li és igual, perquè el seu llibre de capçalera és el 'Butlletí Oficial de l’Estat'. I si no surt al BOE, el problema no existeix. Doncs existeix.

Ho va dir ahir en un acte a Madrid el president del Círculo de Empresarios, Javier Vega de Seoane, amb una frase que indica que ha entès el que passa: "Me preocupa más lo de Cataluña que el auge de los populismos, porque ahí [o sigui, aquí] hay gente sensata y bien informada que justifica y entiende el separatismo".

Doncs, sí, el sobiranisme està carregat de raons i d’arguments, com aquella que comentàvem ahir: pagant cada any 16.000 milions d’euros que no tornen, resulta que les diferències entre rics i pobres han augmentat més a Catalunya que en altres comunitats espanyoles amb nivells de renda inferior. I com aquesta raó, les que vulguin. Sí, el president del Círculo de Empresarios l’ha clavat: el moviment sobiranista és, a part de pacífic i democràtic, un estat de consciència, un camí sense marxa enrere que han fet persones assenyades i ben informades, que quan plantegen el debat només senten que no és legal, que quedaran vagant per l’espai o que el sobiranisme va de la mà del jihadisme.

O, com el que ha dit Rita Barberá, que quan encara no s’ha refet del ridícul del “caloret” torna a dir allò tan separador i excloent que “Ciutadans vol governar València des de Barcelona”. Com si sent governada des de Madrid li hagués anat millor, i sobretot, com si sent mal governada des de València pel PP les coses li haguessin anat tan bé. Quant autoodi i, el que és pitjor, quanta xenofòbia.