Benvingut, Mustafà

BarcelonaFa un any i una setmana que Mustafà Assaloum, un jove universitari sirià, va deixar casa seva per viatjar cap a Europa. El seu objectiu: poder tornar a caminar. Va perdre la cama esquerra en un atemptat amb cotxe bomba a la ciutat de Homs fa dos anys i mig. El seu viatge ha sigut una cursa d’obstacles, però finalment ha aconseguit arribar a Barcelona: i en tot aquest temps no ha perdut el somriure ni l’esperança.

L’Institut Desvern de Protètica, que va conèixer la seva història a través d’un reportatge de l’ARA, es va oferir el maig passat a donar al Mustafà una cama nova que li canviaria la vida. Però va topar amb el mur de la burocràcia: el jove havia arribat a Grècia amb la intenció d’anar a Alemanya. Massa tard: la frontera amb Macedònia estava tancada després del blindatge dels països centreeuropeus. Aquest diari el va conèixer al campament espontani d’Idomeni un dels dies que l’exèrcit macedoni responia amb gasos lacrimògens, pilotes de goma i bombes sonores als intents desesperats dels refugiats de continuar el seu camí.

Llegeix aquí la història del Mustafà

Uns mesos després el va retrobar de la mà del fotoperiodista Samuel Aranda.

El jove, de 23 anys i nascut en una família camperola d’un poblet de l’interior de Síria, havia recorregut més de 2.000 quilòmetres tot sol per arribar fins allà: havia creuat les muntanyes de la frontera entre Síria i Turquia, de nit enmig de la neu i guiat per traficants, després una pastera l’havia portat fins a Lesbos i d’allà havia travessat la Grècia continental fins a les portes tancades d’Idomeni.

“Vaig lent, però tinc paciència”, deia l’abril passat quan s’estava en una tenda de Metges Sense Fronteres, convençut que se’n sortiria. I ho ha aconseguit.

Barcelona, un somni complert

“Venir a Barcelona era el meu somni: és la meva ciutat preferida, pel Barça i per tota la resta. Aquí hi ha una entitat que em vol ajudar a tenir la cama nova i també hi tinc amics que vaig conèixer a Idomeni: els bombers voluntaris d’Erec, la gent de l’ARA...”, explica, ja instal·lat al barri de Sant Andreu.

El primer que va fer en baixar de l’avió va ser posar-se en contacte amb el seu germà: “Li vaig enviar fotos i missatges de veu per WhatsApp, perquè els ensenyés als pares. Feia molts mesos que esperaven que pogués sortir de Grècia, però jo els deia que tot aniria bé: no els he explicat per tot el que he passat perquè no volia amoïnar la mare”, confessa. “Quan van saber que ja soc a Barcelona es van posar molt contents: el pare i la mare em diuen que m’esforci a fer-me un home de profit”. Va donar la notícia als seus molts amics de Facebook amb una foto seva al davant del Camp Nou. “Volem que la propera vegada siguis a dins”, li responia un amic des de Síria.

El Mustafà ha pogut arribar a Barcelona gràcies a l’Institut Desvern de Protètica, que ja ha començat a treballar en la pròtesi. Dimarts li van prendre mides i ja han encarregat una nova cama. Quan tot estigui a punt li ensenyaran a tornar a caminar, sense les crosses que l’han acompanyat tot aquest temps.

El juliol passat l'ARA es va fer ressò de les dificultats burocràtiques del procés en aquesta entrevista amb Joan Vélez, cofundador de l'Institut.

“Quan vaig llegir la història del Mustafà a l’ARA vaig tenir una reacció de pura empatia”, explica Joan Masramon, cofundador de l’Institut. “Vaig pensar en les dificultats que hauria passat aquest xicot per arribar de Síria a Grècia amb una pròtesi que em podia imaginar que era un desastre. M’hi sentia reflectit: jo vaig patir la mateixa amputació quan tenia la seva edat”. L’entitat va adreçar-se al govern espanyol perquè el jove pogués viatjar a Barcelona assumint-ne totes les despeses: però els van denegar primer la petició d’un salconduit i després d’un visat humanitari. L’Institut ja ha participat en iniciatives solidàries a Kosovo, Haití i Sierra Leone, i ha ajudat víctimes de mines antipersona de Madagascar i Cambodja.

Mentre el jove ha perdut un any de la seva vida a Grècia, atrapat per la política de fronteres tancades de la UE. En aquest vídeo explicava des d'Atenes com passava el temps, com un dels 50.000 refugiats atrapats a l'hivern grec.

La història d’èxit del Mustafà no és la norma, sinó l’excepció: és un dels refugiats que van arribar a Espanya el 28 de desembre en un vol des d’Atenes. Aquest últim grup eleva a 898 els refugiats acollits pel govern de Mariano Rajoy. No suposa ni un 5% de la quota de 17.337 que Madrid s’ha compromès a acollir fins al 2017. La resta de la cinquantena que han sigut assignats a Catalunya han anat a Berga i ell és l’únic que ha sigut traslladat a Barcelona, per poder seguir el tractament que necessita.

Plans de futur

El primer objectiu del jove és resoldre el problema de la cama: “Quan pugui tornar a caminar tot serà diferent; ho tindré més fàcil per moure’m, sortir, estudiar... sense haver de demanar ajuda a ningú”, diu. “Quan necessiti pensar me’n podré anar a la platja a passejar, m’ajuda a aclarir-me les idees”, assegura. Mentrestant, ja ha començat a estudiar català i castellà “amb llibres i vídeos de YouTube” i confia que podrà continuar els estudis a la Universitat de Barcelona, que s’ha ofert a incloure’l al seu programa per a estudiants refugiats.

El Mustafà va acabar el segon curs de filologia anglesa a la Universitat de Homs i està intentant aconseguir els seus certificats acadèmics per continuar la carrera aquí. “Serà molt complicat. Vaig demanar el títol de batxillerat i l’expedient a la universitat on estudiava i m’han dit que hi haig d’anar personalment! La meva família tampoc no pot anar fins a Homs perquè el poble està envoltat de línies de front, amb algunes zones sota control del Daeix [denominació àrab de l’Estat Islàmic].

“Amb Al-Assad no hi haurà pau”

No sap quant de temps es quedarà a Barcelona però fa plans a llarg termini: estudiar traducció anglès-àrab-català, treballar en una botiga, tornar a fer de fuster... “No ho sé, només tinc clar que la guerra de Síria encara durarà molt de temps. No confio en la treva que han anunciat Rússia i Turquia perquè sé que amb Al-Assad al poder no hi haurà mai pau. No podem rendir-nos ni oblidar els morts, continuem estant amb el clam de llibertat i justícia social de la revolució. Si l’Exèrcit Sirià Lliure accepta un acord amb el règim els mataran a tots: ja hem vist aquests dies que l’alto el foc no es respecta”, assegura. El jove es manté connectat a través del mòbil a les notícies sobre la guerra a casa seva i tem per la seva família, però no es desespera i intenta mantenir la confiança: “Estan més o menys segurs”. Ara vol intentar enviar-los diners.

Ara viu en un pis compartit amb quatre joves refugiats més (un somali, un veneçolà, un mexicà i un jamaicà) i, tot i que té algunes dificultats amb les escales, confia que la cama nova arribi aviat. “He estat deu mesos esperant en condicions difícils, però per fi puc començar una nova vida”.

Un any de cursa d’obstacles

Des que va sortir de Síria, el Mustafà, amb l’ajuda de les seves crosses i de la gent que ha anat trobant pel camí, no ha parat de superar obstacles. Primer van ser les muntanyes entre Síria i Turquia, després la pastera que el va portar del port turc d’Esmirna a l’illa grega de Lesbos, un trajecte de nou quilòmetres en un Egeu gèlid el gener passat. Volia arribar a Alemanya però es va trobar la frontera de Macedònia tancada i es va passar cinc mesos al campament espontani d’Idomeni fins que l’exèrcit grec els va desallotjar. Aleshores va trobar refugi en un antic orfenat de Tessalònica que organitzacions alternatives gregues havien ocupat per als refugiats. A l’octubre l’Organització Internacional per a les Migracions, mentre es cursava la seva sol·licitud per viatjar a Barcelona, el va traslladar a un hotel del centre d’Atenes habilitat per acollir refugiats. En un moment determinat li van comunicar que l’enviarien a Irlanda, però finalment, a principis de desembre, va ser admès per les autoritats espanyoles.

Fugint de les bombes del règim sirià i de Putin i dels atacs de l’Estat Islàmic

Mustafà Assaloum prové d’un petit poble de la perifèria de Deir al-Zor, a l’interior de Síria, a pocs quilòmetres de la frontera amb l’Iraq. Quan va esclatar la revolta popular del 2011 contra Baixar al-Assad els rebels van aconseguir obtenir el control d’una bona part de la província, excepte la meitat occidental de la ciutat, que va continuar en mans del règim. A la zona hi ha pous de petroli.

El 2014 les milícies de l’Estat Islàmic van irrompre a la ciutat des de l’Iraq i van arrabassar als rebels el territori que havien conquerit, cosa que els va permetre controlar alguns pous que s’han convertit en una de les seves fonts de finançament. Des d’aleshores hi ha hagut xocs entre l’Estat Islàmic i les tropes del règim: de fet, és un dels pocs llocs de Síria on es produeix aquest enfrontament, perquè els jihadistes concentren la seva actuació contra els kurds i contra els rebels. L’aviació russa intervé donant suport a Al-Assad.

Segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans, unes 4.000 persones, la majoria civils, han mort a la ciutat des de l’inici del conflicte i més de 550.000 han fugit cap a Turquia.