Benvinguts a Clownellà, la ciutat dels pallassos
Després de 32 anys i setze edicions, el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà ha encarregat la direcció al seu fundador, Tortell Poltrona
BarcelonaDesprés de 32 anys i setze edicions, el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà ha encarregat la direcció al seu fundador, Tortell Poltrona. I com que sempre ha tingut molt clar que els pallassos treballen a partir de la complicitat amb el públic, a la gala d’inauguració, celebrada dimarts, va jugar a fons aquesta carta. De fet, no va ser una gala: va ser una reunió d’amics que ens trobàvem al voltant d’una taula, la pista, per celebrar que estàvem junts i que teníem ganes de riure.
I per això va cridar uns quants col·legues de professió i va oferir-los presentar el número que volguessin amb la tranquil·litat de ser al menjador de casa seva, la carpa del Circ Cric. I entre ells, dos dels pallassos que ja va convidar el 1984 per inaugurar el festival: John Melville, un clown i mim escocès de 68 anys que es mou com si en tingués 25, i Jango Edwards, una força desaforada de la naturalesa que ens va fer partir de riure i tremolar de por engolint un amenaçant paquet de cereals amb llet.
Claire Ducreux va presentar un entrada tendra i poètica dedicada als refugiats; Los Excéntricos, un estrambòtic número musical, i Paute i Capitano, l’entrada dels plats i la pistola, vista mil vegades però servida amb molta gràcia i un tempo còmic molt precís.
El famós actor Pepe Viyuela, amb la seva sorprenent pinta d’oficinista i amb una guitarra i una cadira, ens va oferir una entrada de pallasso realment hilarant. I el Tricicle va tancar la gala amb un número on feien de gos que tenia la delicadesa, la perspicàcia, la gràcia i el ritme dels seus millors espectacles. Un número que servien tan bé que em va fer pensar que el lloc natural d’aquests tres còmics extraordinaris potser és la pista rodona del circ.