Si l’espectador no pot anar al teatre, el teatre va a l’espectador. Martí Peraferrer, actor i director del Festival de Teatre Amateur de Girona (FITAG), tenia molt clar que no podia quedar-se de braços plegats mentre la pandèmia desmantellava la cultura. És per això que va decidir convertir el menjador de casa seva, al Barri Vell de Girona, en la platea de proximitat per representar el monòleg La vida secreta de Tennessee Williams. Només cinc espectadors i un actor. Teatre de guerrilla contra els implacables exèrcits del covid.
“Benvinguts a la platea més petita del món!”, saluda l’actor. Per a l’espectador, contemplar l’actuació des d’aquesta posició privilegiada és una immersió en l’ànima de l’actor, que protagonitza davant teu un salt sense xarxa. Per a l’espectador és equiparable a saltar damunt l’escenari i convertir-se en una mena d’home invisible passejant pel bell mig de l’actuació. En les distàncies curtes no hi ha trampa possible, no hi ha ni un moment de desconnexió. Un cordó umbilical sorgeix de l’actor per connectar-lo als cinc espectadors, que alimenten una nova forma de vida teatral que creix a mesura que transcorre l’espectacle. Peraferrer viu la vida de Tennessee Williams i tu la vius amb ell. Perceps cada inflexió de veu, la vibració d’una parpella, el tremolor nerviós d’un llavi. Rius amb ell, plores amb ell, pateixes amb ell, et mira fixament als ulls i et commou, i el seu turment es converteix en el teu turment. T’adones de seguida, per l’emoció que traspua el monòleg, que Peraferrer, després d’anys de posar-se en la pell del dramaturg, ha fet seu el personatge, que l’entén i el fa entendre. A l’obra, un Williams desencantat i abatut repassa la seva vida, marcada per la genialitat i l’èxit, però també per la decadència, l’alcoholisme, l’homosexualitat, la malaltia mental...
Explica Peraferrer que La vida secreta de Tennessee Williams és una obra que “lliga molt amb el moment actual de dolor que pateix el món de la cultura”. El monòleg relata l’ocàs d’un autor mític i de gran èxit, que ho ha tingut tot i que cau en l’oblit quan experimenta i innova en la seva obra dramàtica i la crítica el destrueix de manera implacable. “Que no passi el mateix amb la cultura!”, alerta Peraferrer. Conscient que no salvaria la cultura amb protestes al carrer, ell es va rebel·lar contra el tancament dels teatres durant les restriccions imposades per la segona onada del covid representant aquesta obra al menjador de casa seva. Rebel·lia, resistència i un gest de generositat cap als espectadors, que s’havien quedat orfes de teatre. I alhora una concessió cap al propi actor, que assegura que no sap viure sense el teatre i fa seva aquella sentència de Tennessee Williams: “El teatre i jo vàrem celebrar el nostre matrimoni. I aquesta unió ha estat l’única cosa que m’ha salvat la vida!”
L’experiència ha estat tan engrescadora per a l’actor i per al públic, que una vegada reoberts els teatres Peraferrer ha decidit seguir convidant espectadors al menjador de casa per fer-los descobrir els secrets de l’apassionant vida de Tennessee Wiliams, sentint-lo tan viu i pròxim com si no fos teatre, com si fos la mateixa vida.