'Bien entendido'

Quan van entrar els nacionals a Catalunya, Dionisio Ridruejo, responsable de propaganda del nou règim, tenia preparats camions amb fulls escrits en català. Quan ho va saber un comandament militar franquista en va prohibir la difusió. Aquestes dues pulsions contradictòries han estat sempre presents en allò que ara hem convingut a anomenar unionisme. Una part diu que es pot participar en el projecte espanyol des d’un cert catalanisme cultural (més o menys 'bien entendido'). I una altra diu que el projecte espanyol ha d’extirpar o reduir a la mínima expressió la catalanitat. De vegades la primera opció és estratègica: el temps, més que les prohibicions, anirà diluint la diferència cultural catalana. La segona creu que el catalanisme cultural és el germen inevitable del catalanisme polític, i que, per tant, amenaça la unitat d’Espanya. I, a més, li molesta. Les dues posicions han existit sempre, i tornen a aparèixer a hores d’ara, quan Ciutadans encarna plenament la segona posició i Societat Civil Catalana aniria evolucionant parcialment cap a la primera (on ja hi ha el PSC). Han existit sempre, però amb un èxit desigual: els fulls en català d'aquells camions no es van arribar a distribuir mai i Ridruejo va anar evolucionant cap a l'heterodòxia.