15/11: Bildu pacta

ENTRE MOLTS ALTRES, soc dels qui fa una pila d’anys ens barallàvem en debats i tertúlies amb gent de l’esquerra abertzale dient-los que el terrorisme d’ETA era inacceptable. No pas per raons d’utilitarisme polític, sinó per imperatius morals de fons. Els dèiem que el problema no estava en els objectius, fossin compartits o no (com la independència d’Euskadi), sinó en l’ús de la violència per defensar-los. I, per tant, que seria un gran dia quan deixessin de matar i defensessin aquests objectius fent política democràtica. Allò que demanàvem ha passat. I als qui llavors ho dèiem ens fa il·lusió veure ara Bildu negociant i pactant en els Parlaments a partir dels vots, és a dir, fent política democràtica. Ens agradi molt, poc o gens allò que pacten. Els demanàvem que no matessin i han deixat de matar. Els demanàvem que fessin política i en fan. I per això ens sentim decebuts i traïts quan ara hi ha gent que nega a Bildu també el dret a fer política. Encara que ja no hi hagi violència. I diuen que els pactes amb Bildu són vomitius i els situen al marge del sistema en el qual se’ls va demanar que participessin. I és que potser allò que dèiem, que el que feia repugnant a ETA eren els mètodes i no els objectius, només ens ho crèiem alguns.