Bill Viola: el llindar entre la vida i la mort a la Fundació Sorigué

BalaguerEls vídeos de Bill Viola són una experiència commovedora i alhora punyent, per com fan reflexionar els espectadors sobre el seu naixement i les vicissituds de la vida i la mort. A partir d’aquesta tardor Catalunya es convertirà en un escenari privilegiat de la seva obra, ja que la Fundació Sorigué estrena les instal·lacions permanents del projecte Planta, ubicat a la gravera del Grup Sorigué a la Plana del Corb, a Balaguer, amb el vídeo Ocean without a shore [ Oceà sense riba ]. A més, la fundació té l’exclusiva d’aquesta obra a Europa. És inoblidable veure com gairebé tots els 24 personatges de l’obra travessen el llindar entre la vida i la mort -representat per una cortina d’aigua-, observar com el dolor i l’alegria es barregen en els seus rostres i com tornen a la foscor.

Ocean without a shore és encara més commovedora si es coneix com es va desenvolupar. Bill Viola va treballar individualment amb cadascun dels participants perquè deixessin aflorar les seves emocions, i això va fer que la filmació fos una experiència catàrtica: “Travessar la cortina d’aigua és gairebé com un bateig”, afirma Kira Perov, la dona de Bill Viola i una col·laboradora fonamental. “Cadascun dels performers va tenir una experiència diferent: una dona gran mexicana, que és molt catòlica, creia que veuria la seva mare a l’altra banda de la cortina, i un dels homes es va posar a plorar perquè pensava en la seva filla, que havia començat a prendre drogues. Les experiències poden canviar les persones”, afegeix.

Els treballs de Bill Viola es caracteritzen per la meticulositat amb què estan realitzats, i l’artista ha trobat en la Fundació Sorigué un gran aliat a l’hora de tornar a muntar Ocean without a shore. L’obra va ser creada per als dos altars laterals i el central de l’església veneciana de San Gallo amb motiu de la Biennal de Venècia d’art del 2007, i ara es pot veure dins d’una caixa de terra feta pel despatx Fetdeterra, fruit de rehabilitar un antic magatzem agrícola. El canvi més substancial és que a Venècia els personatges sorgien d’un mur de pedra i hi retornaven, i que ara ho fan amb una superfície terrosa. “L’obra és la mateixa, som nosaltres els que canviem. Abans Ocean without a shore s’havia exposat sobretot sobre parets convencionals, i a Plantava ser una decisió profunda incorporar la terra del lloc en la peça”, explica Perov.

Amb obres de Kiefer i Muñoz

Ocean without a shore és la primera obra de la sèrie de les Transfiguracions. Abans d’adquirir-la, la Fundació Sorigué exposava en un refugi antiaeri que hi ha al polígon un vídeo titulat The return, que és un treball preparatori de la sèrie. I després d’adquirir Ocean without a shore hi exposen un altre treball seu, The observants. A més, coincidint amb l’exposició que la Pedrera dedicarà a Viola a la tardor, es podrà a veure a Vic un altre dels vídeos de les Transfiguracions.

L’obertura al públic d’ Ocean without a shore consolida un gran un projecte que ja inclou des de fa un any i mig la macroinstal·lació de Juan Muñoz per a la Sala de Turbines de la Tate Modern, Double bind, i un pavelló amb tres pintures monumentals d’Anselm Kiefer. Coincidint amb la presentació de l’obra de Viola, la presidenta del Grup Sorigué, Anna Vallés, va explicar que no construiran l’edifici per a la fundació que van encarregar al despatx Ábalos + Sentkiewicz. Aquest projecte era el segon que havien desenvolupat després de descartar la construcció d’un edifici de l’arquitecte holandès Claus en Kaan en el qual la col·lecció d’art contemporani de la Fundació Sorigué convivia amb espais per a la recerca i la innovació empresarial. “No renunciem a construir el museu, però ens volem concentrar en els projectes site-specific -afirma Anna Vallés-. Hem vist que les sinergies que es produeixen entre l’artista i l’edifici són molt potents”.

Està previst que el pròxim pavelló de Planta sigui de l’artista japonesa Chiharu Shiota, i el següent, del cineasta Wim Wenders, que presentarà una pel·lícula en 3D.