Biografia accelerada de l'home de l'any

Un cop confirmat que si no surts a Wikileaks no ets ningú, cal acceptar que el seu fundador sí que és realment algú. Julian Assange és l'home del 2010, i costa saber quin futur li espera a ell, al món i al periodisme, però és bastant més fàcil explorar el seu passat, perquè el morbo per la seva vida creix a mesura que es converteix en màrtir.

Aquest australià de 39 anys en fa vint que és pare. La seva és una biografia apressada, pròpia dels nous temps, la d'un hacker prematur amb el carisma de la gent enigmàtica, que ahir va concentrar manifestants a tot el món, mentre Obama criticava durament la seva obra. Alguns proposen Assange per al proper Nobel com l'altra cara de la moneda de Liu Xiaobo. Mentrestant, ell està reclòs en una cel·la d'una presó victoriana on, segons ha assegurat a l'ARA el seu advocat, havia estat tancat Oscar Wilde.

Wilde va dir que els llibres que el món anomena immorals són els que mostren la seva pròpia vergonya. Part de l'èxit i del risc de Wikileaks és que mostra les nostres pròpies vergonyes. Però tan perillós seria ignorar el que hem après amb tanta filtració com assumir que només és cert el que ens revelen aquests cables, que sovint són tafaneries i valoracions del tot subjectives. El que sí que queda clar és que aquells que acusaven Assange de ser un paranoic perquè deia que se sentia perseguit li hauran de donar tota la raó. De perseguit n'estava.